L'origen dels Mossos d'Esquadra es remunta al 1719 -és la policia més antiga d'Europa-, i respon a la necessitat borbònica de reprimir els catalans no claudicants. De fet, les conseqüències polítiques, culturals i socials de la derrota catalana no sols es mantenen vigents tres segles després, sinó que els Mossos, fidels al seu esperit fundacional, continuen essent un cos repressor de les llibertats nacionals de Catalunya i un aliat uniformat dels interessos nacionals d'Espanya. El seu retorn, amb competències en ordre públic i seguretat ciutadana, comença el 1994 amb el procés de substitució dels cossos de seguretat de l'Estat. És un retorn que genera moltes simpaties, ja que la policia -com també una televisió pròpia- constitueix un element clau de la representació oficial d'una nació, però es tracta d'una simple operació cosmètica. Els Mossos d'Esquadra tenen fitxats i controlats tots els milers de joves mínimament compromesos amb la llengua i la cultura del país, ja siguin de la CUP, de les JERC, de les JNC, del PSAN o d'altres col·lectius independentistes.

El cas que descric tot seguit va tenir com a protagonista Guim Pros, un jove de Sant Cugat del Vallès vinculat a Maulets i a la CUP. Una nit, quan tornava a casa en la seva furgoneta, va ser interceptat per una patrulla dels Mossos i obligat a aturar-se a camp obert. Allà, mentre un policia comprovava les seves dades a través de la ràdio del cotxe, l'altre es va dedicar a escorcollar sense cap resultat l'interior del vehicle alhora que li deia: "Com ho portes, això de ser de Maulets? No recordes com va acabar l'independentisme el 1992?". És a dir, que sabien molt bé qui era sense necessitat de verificar-ne la documentació. Després, amenaçant-lo amb una porra, li van ordenar que es tragués la roba i quan va estar completament nu el van fer seure a la part posterior de la furgoneta mentre li enfocaven el penis amb la llanterna i se'n burlaven d'ell amb comentaris sexistes. Finalment, després de dir-li que comuniqués als seus "què passa quan ets un Maulet" i d'advertir-lo que els tenien controlats, van llançar-li la roba lluny del vehicle i se'n van anar. Però la història no acaba aquí, perquè, uns mesos després, aquesta vegada a l'autopista, una patrulla formada per un home i una dona va seguir Guim Pros durant tres quilòmetres fins a fer-lo aturar en una àrea per a camions. El ritual va ser el mateix, però com que eren les quatre de la tarda i hi havia gent al voltant no el van fer despullar. Els comentaris van ser aquests: "Suposo que entendràs que no és casualitat que t'hàgim aturat un altre cop, oi? Sembla que no n'has après". Pros havia passat el cap de setmana a casa d'un familiar i duia una bossa amb roba. La van escampar per terra i, com l'altra vegada, abans d'anar-se'n, li van dir que advertís els Maulets que estaven en el punt de mira.

Aquesta és la policia que s'asseu contínuament davant els jutges acusada de vexacions, maltractaments i tortura a detinguts; la mateixa policia que surt al carrer a manifestar-se perquè ja no pot suportar la pressió social que hi ha contra ella; la mateixa policia que acusa de terrorisme i deté sense proves persones com l'educadora social Núria Pòrtulas; la mateixa policia que s'irrita davant el rebuig generalitzat que provoca el seu menyspreu als drets humans i a la dignitat de les persones, que ha fet de la comisaria de Les Corts el Guantánamo català i que exigeix que se li concedeixi la presumpció d'innocència que ella nega als altres. Aquesta és la policia que diu haver nascut amb "voluntat d'estar arrelada a la cultura i al poble de Catalunya, al qual pertany i al qual ha de servir".

e-notícies , 1/12/2008