L'espectacle és tan real com incomprensible i té lloc al carrer Major i a les places d'Octavià i de Pere Sant. Cada dijous, a les tres de la tarda, aquests tres plàcids escenaris del centre de Sant Cugat experimenten una metamorfosi i es converteixen en una mena de paisatge després de la batalla. Mirant-los fa l'efecte que hi ha passat una legió de bàrbars. Hi ha tanta brutícia a tot arreu, hi ha tanta deixalla escampada per terra, que és impossible no sentir vergonya aliena. És el resultat del mercat setmanal que, des de fa anys, té molt bona acollida entre els santcugatencs. Però, són normals els seus efectes? És normal que després de la celebració d'un mercat ambulant els carrers acabin convertits en un mar de papers, de plàstics, de penja-robes, de capses de tota mena i de restes de menjar i que per netejar-los calguin una brigada d'homes i uns quants vehicles de neteja? No vull entrar en el cost que té aquest servei per al municipi –que naturalment el té-, tan sols preguntar a l'Ajuntament per què ho tolera? Aquesta mena de mercats són habituals en moltes ciutats del nord d'Europa i no he vist mai que, en acabar, en quedin restes. Vendre no dóna dret a embrutar. Cada venedor s'hauria de fer responsable de la neteja del seu espai i seria el seu deure deixar-lo com l'ha trobat. No entenc per què se'ls permet llençar a terra les deixalles de les seves parades en lloc d'obligar-los a guardar-les en bosses i a dur-les posteriorment als contenidors com fa tothom. Què passaria si les botigues estables dels carrers esmentats actuessin de la mateixa manera? La veritat és que sobta aquest comportament incívic que retrata indistintament venedors i compradors. No havíem quedat que aquesta és una ciutat que aposta per la cultura com a imatge de marca? Deu ser que hi ha gent culta molt bruta.