No fa gaire, e-notícies es va fer ressò d'un comunicat emès per la secció sindical de l'SPC TVE-Catalunya en què s'informava que "vint-i-cinc redactors hauran de passar a RNE o a Interactius RTVE a partir de l'1 de gener si les condicions no canvien". Els treballadors conclouen que l'any 2009 els informatius en català del vespre i del cap de setmana desapareixeran i denuncien el menyspreu que la direcció de Madrid ha demostrat per aquests programes emesos des dels estudis de Sant Cugat del Vallès: "Han donat instruccions perquè els equips mòbils de la casa siguin prioritàriament per al Telediario i no pas per als informatius del territori. Si un equip de la casa està cobrint un esdeveniment per al noticiari català i Madrid el reclama, se li diu que deixi de fer el que està fent i que es posi al servei del Telediario".

Aquesta és la situació. Una situació que afecta directament els continguts dels informatius catalans de l'emissora, ja que la manca de pressupost -tots els espais es financien amb els diners assignats a l'informatiu del migdia, que és l'únic que continuarà- impedeix una cobertura de nivell mínimament competitiu. És a dir, que els informatius en català de TVE tenen un pressupost inferior als de Canal Blau de Vilanova i la Geltrú, TVB Badalona o TVM Mataró. Segons la secció sindical de TVE-Catalunya, "això fa que moltes vegades no es pugui donar una notícia en directe perquè no hi ha diners per fer la connexió, mentre que el Telediario pot disposar de tots els recursos que vulgui. El més trist és que els editors i els coeditors dels informatius en català, en lloc de lluitar i denunciar el que està passant, callen i miren a una altra banda".

És molt greu, això. Però no té res d'estrany. És el mateix cas de Ràdio 4. La davallada experimentada per Ràdio 4 al llarg de tots aquests anys també és filla del mateix menyspreu. Llevat de la primera etapa, entre 1976 i 1983, les ordres de Madrid sempre han estat les mateixes: "Els mitjans de Barcelona estan al servei de RNE; només quan aquesta no els necessiti seran operatius per a Ràdio 4". En aquests moments Ràdio 4 està dirigida per dues excel·lents professionals catalanes, però poc poden fer davant d'una jerarquia que les lliga de mans i peus i que els impedeix competir amb Catalunya Ràdio o amb RAC1. I tot això passa quan a Madrid, segons se'ns diu, hi ha un govern "amic" al capdavant del qual es troba José Luis Rodríguez Zapatero, "l'home que entén Catalunya". "Si guanya Zapatero, guanya Catalunya", ens deia la delegació del PSOE a casa nostra. Doncs bé, Zapatero ja va guanyar. I, des de la seva arribada al poder, Catalunya no ha deixat de davallar espectacularment en tots els fronts, inclòs el mediàtic. La caiguda de TV3 i de Catalunya Ràdio parla per si sola, i la supressió dels informatius en català de TVE és un altre element de l'estratègia de provincianització dels nostres mitjans públics. Això explica el silenci còmplice del govern espanyol i dels socialistes catalans davant el tancament de repetidors de TV3 que el govern de Francisco Camps està portant a terme al País Valencià. És comprensible, però. Al capdavall, el PSOE espanyol i el PSOE català són tan al·lèrgics com Francisco Camps als Països Catalans.

e-notícies , 17/12/2008