El nomenament de Roser Clavell, secretària d'Afers Exteriors, com a viceconsellera del govern de Catalunya ha despertat moltes crítiques, sobretot de CiU, en el sentit que ara, en temps de crisi, no és un bon moment per a la creació de nous càrrecs. Tanmateix, han estat crítiques demagògiques i indocumentades, mogudes més per l'afany de desacreditar que no pas per un autèntic desig d'austeritat, i Esquerra Republicana les ha contestades adequadament. ERC ha aclarit que la creació de la viceconselleria no implicarà un augment de la despesa per la senzilla raó que l'actual secretaria d'Exteriors serà reconvertida i Clavell -persona molt competent, per cert- continuarà cobrant el mateix. Sobta, per altra banda, que la raó de CiU per oposar-se a l'esmentada viceconselleria sigui la crisi actual. I no pas perquè la crisi no sigui certa sinó per la incongruència que suposa que no fos capaç de crear la viceconselleria en el quart de segle que va governar, quan ens deia allò de "Catalunya va endavant". Tampoc no s'entén que CiU considerés la Catalunya del Nord una cosa aliena al país, tot fent-la dependre del Departament de Política Exterior, i que hagi calgut l'arribada d'ERC al govern perquè la Casa de la Generalitat de Perpinyà pertanyi a Vicepresidència.

Una altra cosa és l'argument del secretari general adjunt de CDC, Felip Puig, quan diu que el nomenament de Rosa Clavell "no resoldrà el problema del prestigi que té Catalunya a l'estranger", ja que, segons ell, la política internacional catalana no canviarà. Aquí sí que hi ha més elements de debat. Però si de debò és això el que amoïna Felip Puig, com a bon catalanista hauria d'exigir no pas austeritat sinó més inversió en projecció exterior. És a dir, menys pont aeri per anar a la Puerta del Sol de Madrid -quilòmetre zero del PSC-PSOE- i més relacions planetàries. Un catalanista mai no ha de blasmar l'obertura de les delegacions del seu país a França, al Regne Unit, a Alemanya i als Estats Units. Un catalanista de l'oposició que vulgui posar contra les cordes ERC hauria de pressionar-la amb arguments més catalanocèntrics. Advertint-la, per exemple, que justament l'austeritat en aquest camp no és bona i preguntant-li quin és el pressupost de què disposen les esmentades delegacions per fer política exterior, més enllà d'un funcionari i d'un ordinador. Altrament, la gent podria pensar que aquest enfilall d'inauguracions amb foto no són altra cosa que un instrument al servei d'una campanya de promoció personal de Josep-Lluís Carod-Rovira. Si CiU vol fer oposició catalanista de debò, no hauria de recórrer als arguments espanyolistes del PP -o del PSC, que ara calla perquè és al govern-, sinó que hauria d'empènyer ERC a dotar d'infraestructures les ambaixades catalanes perquè no sembli que la seva política exterior és només política d'aparador.

e-notícies , 21/12/2008