Realment fallida aquesta seqüela d'una de les pel·lícules més famoses dels darrers anys. Ja sigui perquè no han repetit ni el director, Paul Verhoeven, ni el guionista, Joe Eszterhas, o per la negativa de David Cronenberg a fer-se'n càrrec, el cas és que el resultat no pot ser més decebedor. Ho és per dos motius: perquè no passa de ser un telefilm de diumenge i perquè traeix les expectatives de l'espectador quant a gosadia sexual, ja que queda molt per sota de les transgressions de l'original. Sharon Stone, això sí, amb 48 anys, manté inalterable la bellesa que tenia amb 35. També s'agraeix la presència de Charlotte Rampling, que, tot i el pas del temps, encara conserva la mirada inquietant que la va fer famosa. En conjunt, però, estem parlant d'un producte totalment buit sense cap més objectiu que prendre'ns el pèl. I és que la tebior és tanta, que tots als qui se'ls va tallar l'alè en veure el famós encreuament de cames de la primera part ara tindran oportunitat de recuperar-lo.

Tot Sant Cugat, núm. 1005, 14/4/2006