No sé què en pensarà la gent sobre el sentit comú, però sempre n'he sentit parlar força bé. Em sembla que és una d'aquelles poques coses en què la humanitat està bàsicament d'acord. Del sentit comú, qui més qui menys, en canta excel·lències. Qui de nosaltres, al llarg de la vida, no ha dit un bon grapat de vegades "Això és de sentit comú"? De fet, ho hem dit tantes vegades com vegades ho hem sentit. És una frase feta que, pel seu prestigi universal, utilitzem sempre que volem guanyar-nos la complicitat del nostre interlocutor. És com quan, amb la mateixa intenció, apel·lem als "cinc dits de front". Són els suports infal·libles de què ens valem les persones per tal de sentir-nos integrats socialment i que ens permeten assenyalar amb el dit aquells individus que mostren un comportament poc convencional o obertament allunyat de l'ortodòxia.

Jo, però, confesso que no sóc gaire devot del sentit comú. Més aviat tinc tendència a arrufar el nas quan algú me'n parla. I això em passa perquè no m'agrada que algú intenti guanyar-se'm per mitjà de recursos tronats o de frases fetes en lloc de fer servir arguments. Prefereixo un argument equivocat al sentit comú com a argument. I és que és la manca de confiança en les pròpies conviccions allò que sovint ens empeny a recórrer als tòpics com a substituts de l'argumentació.

Un exemple de comportament gens convencional el podem trobar en l'actriu Charlotte Rampling, la inoblidable protagonista de la pel·lícula de Liliana Cavani El porter de nit i un dels rostres femenins més singulars i torbadors del cinema. Charlotte Rampling té actualment 62 anys però quan era més jove i estava casada amb l'actor Bryan Southcombe mantenia un ménage à trois. És a dir, que convivia dins d'una mateixa casa amb dos homes heterosexuals. Durant uns anys el ménage va funcionar, però un dia la premsa britànica va esbombar-ne la relació i, tot i que la Rampling va guanyar la demanda que havia interposat per violació de la seva intimitat, el matrimoni de tres se'n va anar en orris. Potser no hi havia prou sentit comú en el seu comportament? Si el sentit comú ens diu que no hi ha fórmules magistrals que garanteixin l'èxit d'una relació de parella, per què no hi pot haver sentit comú en l'anhel de trobar la felicitat en el si d'una relació de tres o de quatre?

Més enllà d'aquesta anècdota, si em confesso poc amic de la sacralització del sentit comú, és perquè al darrere gairebé sempre s'hi amaga una actitud poruga davant la vida, un tarannà conservador que té molts elements positius però que sovint constitueix un fre a l'evolució i al progrés de la humanitat. N'hi ha prou de donar un cop d'ull a la història per veure que molts dels grans avenços científics, socials i artístics de què avui gaudim són obra de persones que no van dubtar a desafiar les anomenades lleis universals del sentit comú.

e-notícies , 4/1/2009