Aquesta setmana el Diari de Sant Cugat té un fil conductor que n'unifica el contingut per mitjà d'una mirada retrospectiva a l'any 2008; una mirada que abasta tot allò relacionat amb la ciutat i amb la seva gent, amb les persones que hem perdut, amb els fets que hi han succeït i amb les notícies positives que s'hi han produït. Però com d'això ja en parlaran els redactors d'aquestes pàgines, m'agradaria centrar-me en el Diari de Sant Cugat en si mateix com a instrument informatiu al servei d'una ciutat que, sense ell, no seria la mateixa. I no ho seria perquè el Diari de Sant Cugat no és només un element de cohesió ciutadana. El setmanari que el lector té a les mans crea entre nosaltres sentiment de pertinença a una ciutat, i aquest sentiment, l'estimació pel lloc on vivim, és la base de la civilitat i de la convivència. Comprar cada setmana aquest rotatiu és una mostra d'arrelament a Sant Cugat i d'interès per les coses que hi passen, i si no existís... "Què passaria, si no existís?", preguntarà algú. Doncs passaria que Sant Cugat esdevindria una ciutat despersonalitzada, sense una de les peces bàsiques que imprimeixen caràcter a una població: els seus mitjans de comunicació. Podríem llegir els mateixos diaris d'abast nacional que llegim ara, com per exemple l'Avui o El Punt, és cert, però tots sabem que el format i el tractament de les notícies que afecten Sant Cugat en un diari nacional no pot tenir el mateix relleu que en una publicació local. L'existència del nostre Diari, per tant –i dic nostre en un sentit santcugatenc–, és vital i la seva desaparició seria una gran pèrdua. Ho seria per tot el que dic i també per l'extraordinària professionalitat amb què està fet. Ens en podem sentir ben orgullosos de tenir-lo, i jo n'estic.