La CUP ha celebrat a Mataró l'assemblea nacional més transcendent de la seva història, la que havia de decidir la seva candidatura al Parlament de Catalunya en les properes eleccions. Finalment, però, s'ha supeditat aquesta decisió a l'esdevenidor polític que marquin els propers divuit mesos. Si no hi ha avançament d'eleccions, la CUP, probablement, presentarà candidatura. Si s'avancen, la seva migrada infraestructura no li ho permetrà. Tanmateix, no tots els seus militants estan a favor de fer aquest pas. N'hi ha, per exemple, que ho veuen precipitat. Consideren que caldria esperar una legislatura més per tal d'obtenir una major implantació en l'àmbit municipal. És una posició comprensible, ja que els creixements sobtats són armes de doble tall. Però també és cert que gràcies a la conjuntura actual, amb una ERC totalment lliurada al PSC fins al punt que en les properes eleccions pot patir un fortíssim correctiu que la deixi amb només 15 o 12 diputats, la CUP es trobarà davant d'una oportunitat única per entrar al Parlament i obtenir una projecció mediàtica espectacular. Crec, per tant, que la CUP ocuparà aviat un espai en el ventall parlamentari de Catalunya.

No cal dir que l'actual direcció d'Esquerra veu amb molta inquietud la silueta de la CUP a l'horitzó. És lògic, ja que els vots que donaran representació parlamentària a aquesta formació sortiran precisament de la bossa republicana i de la frustració que la seva subordinació al PSC-PSOE ha generat. No és un bon panorama per a Esquerra, certament, però ha estat ella qui l'ha propiciat. Ha estat ella qui ha decebut les expectatives dels seus electors practicant la política del possibilisme en lloc de la política de la dignitat. Quan, l'endemà de la formació del segon tripartit, vaig escriure que Esquerra cometia un error històric que pagaria durant molts anys em referia a això: a la pèrdua de confiança de milers i milers de persones que li van fer costat i a la debacle electoral que s'esdevindria. La volatilització de més de la meitat dels votants en les passades eleccions espanyoles parla per si sola. Diuen que qui bé sembra, bé cull. Esquerra, malauradament, no ho ha fet, i això ha propiciat que les mirades es desviessin en direcció a la CUP. Doncs bé, d'aquesta situació la CUP en traurà, si més no, sis diputats. Seran sis diputats que donaran un aire nou a la política catalana. El país ho necessita, tant perquè ERC recuperi les seves tres sigles i puguem sortir d'aquesta letargia que ens tenalla, com per fixar un horitzó plenament nacional.

e-notícies , 11/1/2009