Qui vagi a veure Austràlia esperant retrobar els interessantíssims elements que hi havia a La generació robada, de Phillip Noyce, en sortirà profundament decebut. El relat de la discriminació racial que va forjar aquell país esdevé aquí una fotonovel·la que provoca hilaritat fins i tot en els seus moments més pretesament dramàtics. L'únic que crida l'atenció d'aquest film és que el seu director, Baz Luhrmann, hagi aconseguit un metratge de dues hores i mitja explicant una història inexistent, ja que, de fet, ni tan sols hi ha personatges. La densitat que tenen és tan prima com el paper de fumar i tot allò que els passa només pot atreure l'interès d'un infant. I si a sobre hi afegim la davallada artística que, inexplicablement, està experimentant Nicole Kidman aquests darrers anys i la imatge de galà de piscina de Hugh Jackman, amb escenes ridícules com les que el mostren ensabonant-se l'esquena, el resultat és pur cartró-pedra. Especialment recomanada per a amants de la pèrdua de temps.