Realitzada per José Corbacho, director del programa televisiu "Homo zapping", i Juan Cruz, guionista de la productora El Terrat, Tapas és una d'aquelles pel·lícules que arrosseguen la pedanteria falsament universalista dels seus autors. Com que són ciutadans del món i en el món, segons ells, no hi ha llengües, ni cultures, ni pobles, només individus, aquests abanderats del cosmopolitisme caspós tenen molta cura d'amagar els referents locals, no fos cas que algú, des de l'España plural, els pogués acusar de mirar-se el melic. Per això, llevat d'un taxi que passa i d'un camió d'escombraries amb el logo de l'Hospitalet, no hi ha res que identifiqui els personatges amb el país on viuen. Ja se sap, la sola sospita que el país és Catalunya malmetria el missatge pluralista del film. Tapas, per tant, fa honor al seu nom i ho tapa tot, tot allò, és clar, que sigui susceptible de catalanitat. La presència de la llengua catalana es redueix a dos mots, "nen" i "adéu", pronunciats com si es tractés d'un argot de Múrcia. De tota manera, allà on aquesta ideologia es fa més diàfana és en l'article neutre de la frase que Alberto de Mendoza li diu a María Galiana: "Si no entendemos lo que hablan aquí, ¿cómo vamos a entender otro idioma?". El millor són les interpretacions.