La setmana passada hi va haver una manifestació a Barcelona per demanar que s'aturi el bombardeig que Israel està fent a la franja de Gaza. Va ser una de les manifestacions més multitudinàries d'Europa i persones com Lluís Llach o Salah Jamal van dir-hi unes paraules. Dos dies abans, a la plaça dels Quatre Cantons de Sant Cugat, hi va haver una concentració convocada per la Plataforma Aturem la Guerra per mitjà de la qual la nostra ciutat es va sumar al clam internacional contra la violència en aquella zona del món. Realment, és terrible el que està passant a Palestina. No sé si el govern israelià és conscient del deteriorament que suposen per a la seva imatge els atacs salvatges que està portant a terme contra persones innocents. Jo, personalment, a causa del genocidi de què va ser víctima durant els anys de l'Alemanya nazi, sempre he sentit un gran respecte pel poble jueu. Per això em costa d'entendre que la víctima d'aleshores esdevingui botxí seixanta-quatre anys després. Ja sé que no és el mateix, ja sé que l'ideari i les formes tampoc no són els mateixos. Però la mort de persones innocents sí que ho és. Tan innocents eren els jueus que morien als camps d'extermini alemanys com els palestins que ara moren sota les bombes israelianes. No em serveix la frase "Israel té dret a defensar-se". I no pas perquè no sigui correcta, sinó perquè fa trampa. El dret a la legítima defensa no inclou l'assassinat preventiu, i encara menys l'assassinat de la família sencera de l'atacant. Un Estat democràtic no es pot posar a l'alçada d'una organització armada ni comportar-se com ella, perquè, si ho fa, deixa de ser un Estat per convertir-se en un assassí. I un Estat que assassina deixa de tenir autoritat moral per parlar de drets humans. En els seus llavis, aquests drets són pur cinisme.