Ha estat una feliç decisió, per part de CDC, el relleu d'Ignasi Guardans com a eurodiputat. Guardans és un polític d'ofici en el sentit més negatiu de la paraula. I no ho dic pas perquè ser polític d'ofici sigui dolent. En absolut. Tothom té dret a escollir el seu ofici i a reeixir-ne. Però no és el mateix un polític d'ofici danès, posem per cas, que un polític d'ofici català, perquè mentre el primer es pot permetre el luxe de prendre's la seva feina amb la monòtona quotidianitat amb què un administratiu es pren la seva, el segon està obligat, per principi ètic, a anar més enllà. És la diferència que hi ha entre ser eurodiputat d'un país lliure -entenent que només és lliure el poble que decideix per ell mateix- i ser-ho d'un país que no ho és. Aquest últim –l'altre no ho necessita- ha de procurar que cada moviment que fa condueixi a la plena sobirania del seu país. D'això, com és lògic, el senyor Guardans no en vol saber res, perquè, per bé que ha encertat l'ofici, s'ha equivocat de país. Com a eurodiputat espanyol seria un bon funcionari –gris, però molt patriota-, com a eurodiputat català és un obstacle. Per això l'han fet fora i hi han posat Ramon Tremosa, perquè Tremosa, a diferència de Guardans, a més de tenir ofici, és un català que no necessita mirar el Telenotícies per saber quina forma té el mapa del seu país. El mapa nacional d'Ignasi Guardans, en canvi, és el que surt al Telediario; un mapa ple de coloraines que li recorden que la macedònia de fruites és el seu plat de postre preferit: ara un tallet de la Rioja, ara un tallet de Catalunya, ara un tallet de Melilla... Hum! Que bona!

Diu el senyor Guardans que si CDC s'acaba convertint en una cosa diferent, és a dir, que es declara independentista, ell no descarta militar en un altre partit. No diu quin, però tant el Partit Popular com el Partit Socialista poden ser una bona sortida laboral per a algú que, com ell, només treballa d'ofici i té una visió hispanocèntrica de la vida. I, en aquest sentit, no deixa de ser esperpèntic que s'autodefineixi com a nacionalista; un nacionalista que, en paraules seves, "no defensa la independència per a demà". I per a quan la defensa, doncs? Per a l'any 3000, potser? Troba que és una bona data, aquesta, l'eurodiputat destituït? Li fan el pes deu segles més de subordinació o creu que la xifra encara es queda curta?

Sembla mentida les coses que arriben a dir algunes persones per emmascarar el seu espanyolisme i mantenir un estatus. Al final, ves per on, resulta que ni tan sols hi ha ideologia, només hi ha ofici, i quan només hi ha ofici l'important és tenir feina independentment de qui la pagui. De catalans així n'hi ha uns quants. Són tots aquells que s'estarrufen i se senten universals cada cop que un espanyol els dóna un copet a l'esquena tot dient-los: "Caramba, Ignacio, tú no pareces catalán". Oh, quin èxtasi! Tanmateix, tot s'aclareix quan, com comentava recentment Agustí Bordas al Singular Digital, es fa pública la resposta de Guardans a una pregunta directa del líder del seu partit. La pregunta era: "En un referèndum d'independència, què votaries?". I la resposta de Guardans va ser: "No". El més divertit, però, és que el senyor Guardans exigeix dels qui l'han destituït que siguin "més demòcrates". Potser pensa que el seu càrrec era per a tota la vida i que el nomenament de Ramon Tremosa ha estat un cop d'Estat. Sigui com vulgui, el cert és que Tremosa –que serà molt més votat que el senyor Guardans- farà una feina extraordinària a la Unió Europea. I la farà perquè ell, a diferència de Guardans, no vol la independència l'any 3000, sinó ara, i treballa per aconseguir-la. Els qui treballen per impedir-la, el PP i el PSC-PSOE, són un bon futur laboral per al senyor Guardans.

El Singular Digital , 20/1/2009