És grotesc que ICV es proclami víctima d'un acarnissament per part dels mitjans de comunicació arran de les crítiques que ha rebut el seu secretari general, Joan Saura, per participar en la manifestació contra la intervenció militar d'Israel a la franja de Gaza. És grotesc per diverses raons. La primera, perquè d'acord amb un estudi elaborat pel Col·legi de Periodistes de Catalunya i publicat al seu dia per la revista Capçalera, se sap que la majoria dels professionals col·legiats del país declaren sentir-se propers a aquesta formació. I la segona, perquè produeix vergonya aliena que sigui precisament ICV qui es queixi d'assetjament quan l'any 2004 va ser ella una de les principals instigadores contra Esquerra Republicana arran del cas Carod. Jo mateix, en el llibre que vaig escriure sobre l'afer, explico els moviments de Joan Saura, fent costat a Josep Antoni Duran i Lleida, a José María Aznar i al diari ABC, per destruir el partit republicà. Aquell va ser un linxament que va durar cinquanta dies en el decurs dels quals el senyor Saura no va deixar de perbocar desqualificacions contra la persona de Carod-Rovira i el seu partit. Especialment significatives són les seves paraules en el programa La Columna, de TV3, quan, entrevistat per Júlia Otero, va dir que Carod no sols havia de deixar de ser conseller, sinó que havia de deixar la política per sempre. Per sempre.

Els polítics com Joan Saura són un llast per al seu partit -perquè l'embruteixen- i també per a la política del seu país -perquè la degraden. Saura és un home d'ambició il·limitada i de tarannà envejós que no fa fàstics a res si, a canvi, els mitjans li dediquen uns segons de quota mediàtica. Saura és l'home que no va tenir escrúpols d'associar-se per segon cop amb el diari ABC per desprestigiar Ernest Benach com a president del Parlament, i de tancar a la presó sense proves una persona innocent, com l'educadora social Núria Pòrtulas, aplicant-li la llei antiterrorista. Saura és també l'home que l'any 2007, quan Catalunya es manifestava contra el dèficit d'infraestructures que pateix, es va quedar a casa adduint que la seva feina era dirigir el dispositiu de seguretat. En realitat, Saura no volia fer un lleig al PSC-PSOE, màxim responsable del desastre, perquè ICV deu a aquest partit tot el que té. Absolutament tot. El passat 10 de gener, en canvi, com que es tractava d'Israel i Palestina i això és política exterior, Saura sí que va anar a la manifestació. Continuava essent el conseller d'Interior, però no calia "dispositiu de seguretat" ni tampoc investigar qui va exhibir-hi una pistola. La pistola era de joguina, ja ho sabem, però sí s'hagués tractat d'una manifestació independentista els Mossos d'Esquadra haurien carregat brutalment contra els manifestants. I allà, com és lògic, no hi hauríem trobat mai Joan Saura, perquè ell, com a bon universalista espanyol, mai no participaria en una manifestació que reivindiqués la independència de Catalunya. La de Palestina sí, la de Catalunya no. En tot cas, hi ha una cosa que ofèn profundament les persones directament implicades en el conflicte araboisraelià. I és l'ús que ICV n'està fent amb objectius descaradament electorals. Realment vergonyós.

e-notícies , 18/1/2009