Com a català m'admira sincerament la capacitat de reacció del poble basc per respondre amb instruments democràtics la prepotència totalitària espanyola. Em refereixo a la plataforma Demokrazia 3.000.000 (D3M), l'alternativa presentada recentment després del reguitzell de formacions que han estat criminalitzades des de l'any 2003. Set, si no m'erro. Espanya odia l'independentisme perquè destrueix el seu projecte hegemònic -una immensa Castella envoltada de folklòriques peculiaritats regionals- i, com que no pot arrencar-lo amb la mateixa legitimitat amb què un dentista arrenca un queixal, fa lleis a mida que li permetin convertir en delicte tot comportament antagònic amb el seu projecte. Ara, d'acord amb això, es proposa il·legalitzar D3M, ja que, segons la Llei de Partits Polítics, n'hi haurà prou que un sol dels seus militants hagi format part d'unes sigles anteriorment prohibides perquè tot el partit sigui considerat il·legal. Sembla un acudit, oi? A Europa, si més no, ho és. Però cap país no diu res perquè la Unió Europea és un club d'estats els membres del qual es caracteritzen per tapar-se les vergonyes mútuament.

En aquest sentit, per tant, no es pot esperar res de bo. Assistim a una praxi antidemocràtica que va néixer l'any 2002 fruit d'un pacte entre el Partit Popular i el Partit Socialista contra l'independentisme basc. Aquell any, desatenent les recomanacions del Consell d'Estat, el govern de José María Aznar va tirar endavant el text i uns mesos després va ser aprovat al Congrés espanyol amb els vots del PP, del PSOE, de Coalición Canaria i del Partido Andalucista. Així va començar una criminalització de l'independentisme, amb centenars de detinguts, tancament de mitjans de comunicació i persecució sistemàtica d'editorials, de distribuïdores i de centres d'ensenyament, que ha arribat fins avui. La idea és que l'independentisme basc no sumi. D'aquesta manera, invisibilitzant-lo electoralment, es pot elaborar un discurs -tant per a Espanya com per a la resta del món- que digui que, com demostren les urnes, el sentiment nacional basc és minoritari. Això, però, és molt més que una praxi política perversa. Això és terrorisme d'Estat, perquè en la persecució de les idees i en la il·legalització del dret a sotmetre-les a la consideració de les urnes, hi ha una violència implícita totalment inadmissible. Terrorisme d'Estat, aquesta és l'aportació de l'Espanya actual al patrimoni de la humanitat.

e-notícies , 22/1/2009