Amb pocs dies de diferència hem vist com s'ha desfermat una petita guerra entre Convergència i Esquerra per obtenir el suport dels electors en les eleccions europees que se celebraran el proper 7 de juny. Totes dues formacions han presentat candidats de perfil independentista en un intent de reafirmar-se com a partits veritablement nacionals, cosa que suposa un al·licient en uns comicis que fins ara s'havien caracteritzat per la seva grisor. Gràcies a això, fruit de la necessitat de contrarestar la imatge d'ambigüitat que arrossega en aquest sentit, CDC ha substituït un diputat hispanocèntric amb mentalitat funcionarial com Ignasi Guardans per un economista de prestigi i sobiranista com Ramon Tremosa, i ERC, necessitada també de netejar la seva imatge de subordinació al PSC-PSOE, ha optat per l'historiador Oriol Junqueras, persona mediàtica i també de prestigi en el seu àmbit. Aquesta, però, és una guerra altament positiva que donaria grans fruits en el terreny nacional si es produís també al Parlament de Catalunya. Vull dir que no és gens dolent per al país, al contrari, que ERC i CDC rivalitzin en la reivindicació dels nostres drets. Qui ho ha de fer, si no elles? Ja sabem que les raons de CDC responen al desig de seduir els votants decebuts d'Esquerra i que Esquerra mai no hauria presentat Oriol Junqueras si CDC no hagués canviat Guardans per Tremosa. Però justament d'això es tracta, de rivalitzar i d'avançar. Per tant, benvingudes siguin les diverses motivacions que esperonen l'objectiu d'enfortir la nostra representació a Europa en el moment que creix el nombre de catalans conscients que Catalunya no té cap futur en el si d'un Estat que no sigui el seu.
Per altra banda, una bona prova que l'opció presa és correcta i esperançadora la trobem en les crítiques ferotges provinents del Partit Socialista. A aquesta formació no li fa gens de gràcia que l'independentisme pugui posar-la en evidència a Europa, per això ha iniciat una campanya de descrèdit personal contra Ramon Tremosa acusant-lo de radical i de ser la Sarah Palin de CDC. Quan no es tenen arguments, només queden dues alternatives, el silenci o l'estirabot, i José Zaragoza, secretari d'organització socialista, sempre opta per l'estirabot. És també la seva manera d'ajudar Esquerra com a sòcia de govern. Zaragoza odia la catalanitat que Junqueras representa, és clar que sí, però com que no el pot criticar per raons òbvies, es dedica a desqualificar Tremosa per afavorir els interessos republicans. Hi ha, si més no, dues raons que l'obliguen a fer-ho: una és intentar suavitzar el càstig espectacular que s'albira per a Esquerra l'any 2010, no fos cas que això impossibilités un tercer tripartit, i l'altra és evitar que es produeixi una sintonia nacionalment desacomplexada entre Junqueras i Tremosa al Parlament europeu que -mai no se sap- podria ser el germen d'una sintonia al Parlament català. I és que, tenint en compte que el Cercle d'Estudis Sobiranistes ha denunciat recentment que el Partit Socialista frena l'ús de la llengua catalana a la Unió Europea, la sintonia entre Junqueras i Tremosa pot demostrar que aquest partit no sols no defensa els interessos de Catalunya en aquella cambra sinó que els perjudica obertament.