Glacial i asèptica pel·lícula de Bryan Singer, l'autor d'aquella brillant Sospitosos habituals del 1995. Malauradament, qui busqui aquí el mateix talent que hi havia en aquell film, patirà una gran decepció, perquè s'ha esvaït. Es diria que Singer ha canviat l'ofici de narrador pel d'il·lustrador i, en lloc de partir d'uns fets verídics, fer-los seus i oferir-ne una visió personal, s'ha limitat a ordenar-los cronològicament i a activar-los mitjançant un repartiment de luxe integrat per Tom Cruise, Kenneth Brannagh, Tom Wilkinson, Terence Stamp i Carice Van Houten. Aquesta última, per cert, amb un paper ben galdós reduït a la mínima expressió de soferta i amantíssima esposa. Estem parlant, en definitiva, d'una pel·lícula amb la mateixa vida interior que un reproductor automàtic. Una llàstima, tot plegat, perquè el darrer atemptat que Hitler va patir i les contradiccions dels seus autors donaven molt més de si que no pas l'exaltació estètica del nazisme que Singer, sense adonar-se'n, ens ofereix.