Que Espanya hagi volatilitzat la capacitat de sorprendre catalans i bascos no treu que moltes de les mesures que pren per restringir les nostres llibertats no siguin escandaloses. L'anul·lació de les llistes electorals d'Askatasuna i de D3M, basant-se en burdes connexions amb ETA, és d'una gravetat extrema per dues raons molt perilloses. La primera, perquè vulnera tots els principis democràtics, entre els quals el dret a la participació política; i la segona, perquè, tancant la porta de la via política, estimula i legitima la violència que diu combatre. Sobre aquesta qüestió s'han pronunciat recentment les Nacions Unides i han advertit Espanya que no es pot defensar la democràcia amb mètodes antidemocràtics. En un informe de vint-i-sis pàgines, el Relator Especial de les Nacions Unides sobre la protecció dels drets humans i les llibertats fonamentals en la lluita contra el terrorisme, Martin Scheinin, ha demanat al govern espanyol més garanties processals a l'hora de prohibir la participació en les eleccions a determinades candidatures i ha expressat la seva preocupació pels casos de tortures policials practicades en període d'incomunicació.

Aquest informe -silenciat per la majoria de mitjans de comunicació catalans i espanyols-, que recull les conclusions de la visita realitzada per Scheinin ara fa uns mesos a Espanya i a Euskal Herria, afirma que "certes definicions jurídiques dels delictes de terrorisme no respecten plenament el principi de legalitat" i demana al govern espanyol que la il·legalització d'una organització es faci "en el marc d'un respecte impecable de les condicions requerides per restringir la llibertat d'associació i d'expressió" alhora que propugna "mecanismes jurisdiccionals que ofereixin les garanties processals més rigoroses als destinataris de decisions judicials amb l'objectiu d'excloure de la participació en les eleccions a determinats candidats per considerar-los vinculats a partits polítics il·legalitzats per les seves connexions amb una organització terrorista".

Em temo, això no obstant, que Espanya no farà gens de cas d'aquest advertiment. De fet, ja s'ha vist que no. Espanya, per la seva naturalesa, mai no atén la paraula i el raonament. Només comprèn la sentència judicial i l'acció executiva. És a dir, que mentre no hi hagi un organisme superior que l'obligui a respectar els principis democràtics continuarà practicant mètodes propis d'un règim totalitari. Malauradament, no pot ser de cap altra manera tractant-se d'un país que inclou un article-amenaça en la seva Constitució en virtut del qual es justifica l'ús de la força militar per reprimir tot intent democràtic de secessió d'un territori. Estem parlant del país de la cerrazón, un país tancat en si mateix que ha fet de la unitat territorial fonamentada en la força la seva única raó de ser. Això fa que, essencialment, les similituds entre el fanatisme islamista i el fanatisme espanyolista siguin enormes. Només les formes els diferencien. El primer utilitza la violència, el segon se serveix de l'Estat de dret per imposar lleis antidemocràtiques, però tots dos exigeixen sotmetiment religiós a un mateix déu. Els uns en diuen Al·là, els altres Espanya.

e-notícies , 11/2/2009