Magnífica l'acollida que dies enrere va tenir l'acte convocat per la iniciativa Deu Mil a Brussel·les per l'Autodeterminació al Casal de Joves TorreBlanca de la ciutat. Magnífica, perquè va ser un èxit de públic -la sala es va omplir de gom a gom- i magnífica també perquè va donar resposta a les moltes preguntes que desperta aquest projecte. Preguntes, com és lògic, de caire econòmic -90 euros el viatge en autocar i 265 en avió- i preguntes de plasmació política, com ara els efectes tangibles d'una acció d'aquest nivell que és especialment valuosa perquè ha nascut de la societat civil i al marge dels partits polítics per tal d'internacionalitzar el conflicte de Catalunya amb Espanya. Catalunya és una nació d'Europa que no té reconeguts els seus drets nacionals i que veu com cada dia que passa la presència de la seva llengua -especialment en l'àmbit del consum- minva espectacularment fins a esdevenir ornamental. I el més greu és que aquest estat de coses ve propiciat per la desídia de molts catalans, com ho demostra l'aplicació de la tercera hora de castellà, a través de la sisena, a totes les escoles públiques de Sant Cugat, o per l'actitud de la majoria de partits polítics que es mouen entre la tradicional pusil·lanimitat de la dreta catalana i la defensa del dret a l'autodeterminació de tots els pobles menys del de Catalunya, per part de l'esquerra. En aquest sentit, és significatiu que els únics polítics municipals que van assistir a l'acte de Sant Cugat van ser d'Esquerra Republicana. Tanmateix, el missatge que aquesta representació catalana portarà a Brussel·les és clar. Es tracta d'explicar a les institucions europees que una Europa fonamentada en pobles i llengües de primera i pobles i llengües de segona no té cap futur. Hi ha objectiu més noble? Apunteu-vos-hi.