El suport d'Esquerra a la candidatura de Madrid per organitzar els Jocs Olímpics del 2016, arribant a l'extrem de demanar que Barcelona sigui subseu olímpica, fa encara més gran l'abisme que separa la direcció del partit de bona part dels seus votants i demostra fins a quin punt la seu central republicana s'ha desplaçat al carrer Nicaragua. Fixem-nos que el procés involutiu d'Esquerra és exactament el mateix que han seguit TV3 i Catalunya Ràdio d'ençà de la creació del segon tripartit. Esquerra perd votants i les emissores de la Generalitat perden audiència. És la cristal·lització d'un projecte que preveu la titellització -de titella- d'Esquerra i la transformació de la ràdio i de la televisió nacionals en mers traductors automàtics del missatge hispanocèntric de la Moncloa. I el suport a Madrid i la sol·licitud de subseu per a Barcelona formen part d'aquest projecte. L'estratègia és exactament la mateixa que la que segueix Espanya en l'àmbit de les seleccions nacionals. De la mateixa manera que s'utilitza els jugadors catalans que participen en la selecció espanyola per promoure o justificar un vincle afectiu entre Catalunya i els colors de la "roja", també es vol utilitzar Barcelona per promoure o justificar l'adhesió catalana a l'exaltació espanyolista de Madrid 2016. Amb això, a més, s'aconsegueix humiliar Barcelona, que de ser seu olímpica el 1992 es degrada i passa a ser subseu el 2016, i se la projecta al món com una ciutat espanyola -de segon ordre, naturalment- que vibra finançant el creixement i la projecció de la capital del "seu país" i que aplaudeix com a propi el medaller espanyol. Brillant estratègia, no hi ha dubte. Però no sols per la seva subtilesa, sinó perquè ha aconseguit que el seu principal promotor sigui un partit que es diu independentista.
El més greu de tot plegat, tanmateix, no és la voluntària degradació d'Esquerra, sinó la falta d'escrúpols d'algunes persones a l'hora d'arrossegar Catalunya en aquesta degradació. N'hi ha prou de veure amb quins arguments es justifica: són "iniciatives que serveixen per carregar de raons la societat catalana per tal de cohesionar-la i fer-la avançar en el camí de la llibertat". Que bonic. Els ulls se'ns omplen de llàgrimes de l'emoció. És la versió republicana de la resignació cristiana: com més malament ho passis més raons tindràs per guanyar-te el cel. Les víctimes de maltractaments que han perdut l'autoestima se serveixen de la mateixa frase per justificar la seva resignació. En lloc de rebel·lar-s'hi, posen l'altra galta i es carreguen de raó. "Per què et deixes humiliar així?", els pregunten. "No, no", responen, "és que m'estic carregant de raó, saps?". I mentrestant el temps va passant fins que ho paguen amb la vida. Llavors ja s'han guanyat el cel. No hi ha res més entendridor que un mort carregat de raó. Una altra cosa és l'assassinat d'Esquerra Republicana de Catalunya.