Els catalans sabem molt poques coses de la nostra història. Tanmateix, tenim una història apassionant que ens parla d'afanys, d'enganys, de paranys, d'aventures, de batalles, de traïcions... És una història plena de personatges i de fets extraordinaris sobre els quals Trifulkes de la KatalanaTribu, de Víctor Alexandre, ens ofereix una visió de vegades irònica, d'altres paròdica, però sempre autocrítica i amb molt sentit de l'humor. Es tracta del primer text que aborda teatralment i de manera global la història de Catalunya i constitueix una eina molt valuosa per a pares i educadors a l'hora d'ensenyar-la als infants en clau divertida, talment com un joc, amb escenes que poden ser representades tant a casa com a l'escola.

Tot parteix d'un personatge central, la Nguéa, una catalana d'origen africà que ha d'estudiar la història de Catalunya per a un examen i que, per repassar-ne el temari de manera més entretinguda, decideix explicar la nostra història a la seva àvia, també africana, acabada d'arribar del Camerun. L'àvia, però, no entén ni un borrall de català i la Nguéa se les haurà d'empescar per fer-li entendre la història del seu país, Catalunya.

El llibre inclou un apèndix de 20 pàgines adreçades a pares, mares i educadors amb un seguit d'activitats, mapes, jocs i endevinalles per tal de facilitar un treball didàctic i plaent amb els infants, tant a casa com a l'escola, i fer que coneguin la història de Catalunya tot jugant.

Editorial: Salvatella · 125 pàgs. · Preu: 10 euros

Crítiques:

"Trifulkes de la KatalanaTribu (Salvatella, 2009) és una concisa història del nostre país en forma de breu peça teatral cridada a convertir-se en una eina habitual en els treballs de recerca i en els tallers de teatre de les nostres escoles. La Nguéa, una catalana d'origen africà, explica a la seva àvia la història del seu país a través de quinze escenes que repassen els esdeveniments més significatius de la nostra història: la desfeta de 1714, les conquestes de Jaume I, la Guerra dels Segadors, les gestes dels Almogàvers... Tot narrat en un to proper i didàctic, centrat a subratllar la realitat nacional independent de Catalunya i el seu enfrontament amb l'Estat espanyol; no exempt, però, d'una certa ironia, ja evident des del seu títol, referència a la tribu dels Katalans, personatges recurrents a les aventures d'en Massagran de Ramon Folch i Torres. Alexandre alterna amb perspicàcia els moments més èpics i tràgics amb escenes iròniques com la nit de noces dels Reis Catòlics (en una línia lírica a l'estil de La venganza de Don Mendo). A més del text teatral -estrenat al Museu d'Història de Catalunya el gener d'enguany- el llibre inclou una sèrie d'interessants propostes didàctiques i el detall de tots els elements escenogràfics necessaris per a dur a terme la funció. Imprescindible per a tots aquells professors d'ESO que ja no sàpiguen com ensenyar Història de Catalunya als seus indomables alumnes.

Pròleg:

Un poble amant de la llibertat

Totes les tribus tenen les seves trifulkes. La tribu katalana també. Per això existeixen els notaris de les trifulkes, que són (o haurien de ser) els historiadors i historiadores. I els glossadors, els apologetes, els còmics i els poetes de les trifulkes, que són els autors i autores de ficció. Perquè les trifulkes entenen de cronologies, de causalitats, de conseqüències lògiques i de factors múltiples. Però també acaben rememorant sentiments, desigs, instints, odis i amors: material rigorós de literatura.

Posats a analitzar-les detalladament, les trifulkes de la katalana tribu, la nostra, semblen força normals. També aquí, com arreu d'Europa, hem tingut feudalismes, expansions comercials i militars, monarquies autoritàries i absolutes, revolució industrial, modernisme, repúbliques i dictadures militars. És cert que vam perdre la nostra llibertat tres-cents anys enrere, el 1714, en un amarg episodi que es reproduí, gairebé fil per randa, dos segles després amb la derrota del 1939. Però també ho és que, en essència, som un poble amant de la llibertat i tossut, capaç de fabricar catorzes d'abril i de renéixer un i altre cop de les cendres, com el fènix que va somiar una Holanda al Mediterrani, lliure i pròspera, a les acaballes del segle XVII.

Les trifulkes que aquí prologuem tenen encara una altra virtut: la distància còmplice, la picada d'ulls, la ironia i, quan cal, la paròdia. Els pobles sans són els que són capaços de riure-se'n d'ells mateixos. De convertir les victòries en material de tafaneria, i de fer esdevenir els fracassos tema d'acudits. De fer broma d'herois, de sants i de poetes, i també de brivalls, de bandolers i d'escarrassos. No hi ha símptoma més evident de vida que aquest.

Per acabar, un consell. Les Trifulkes de la KatalanaTribu s'han de llegir (o escoltar i mirar) com el que són: com una obra de teatre que pretén fer-nos passar una bona estona, i, alhora, fer que ens coneguem una mica més. No cal buscar-hi tesis, ni dades positives, ni fets despullats i incontrovertibles. Però sí una reflexió sincera i valenta sobre allò que som, sobre el que vam ser i, encara, amb sorpresa inclosa, sobre el que ens espera. Que, amb l'ajut i la complicitat de tothom, no serà precisament poc.


El parer de l'espectador:

"Gràcies per ajudar-me a ensenyar als meus fills la història del nostre país. Gràcies per ajudar-me a que els meus fills estimin encara més el teatre. Gràcies per fer-nos passar un matí genial. Gràcies per la gran dedicatòria que li has escrit al meu fill Joel. Porta tot el dia aferrat al llibre, orgullós, i ja el té guardat a la motxilla per portar-lo demà al cole i ensenyar-lo als companys i al seu profe de teatre. Gràcies per presentar-nos al Joel Joan. Gràcies per tantes i tantes coses... Un petó ben fort."


"Vaig anar a veure l'obra amb primers d'ESO i de l'Aula d'Acollida de l'institut on treballo i ens ho vam passar súper! Nois i noies van connectar i al final tothom cantava la nova versió de l'Himne de Catalunya juntament amb les actrius. Quin bon record!"


"Avui hem anat al Teatre Nacional de Catalunya a veure Trifulkes de la KatalanaTribu i ha estat fantàstic. No m'he pogut estar de plorar d'emoció! Al TNC avui era l'últim dia. Si la fan a altres teatres, aneu-hi. Us la recomano! L'obra és molt divertida, emotiva i didàctica. Els nens d'ara potser coneixen una mica més d'història de Catalunya, però per als qui no vam tenir la sort de ser educats en català i no ens van ensenyar la nostra història, obres com aquesta són un regal sense preu. Gràcies. Víctor!"


"Grandíssima creació. Quin fart de plorar d'emoció! Molt ben pensada, molt adequada, molt recomanable i una obra mestra! Moltíssimes gràcies per fer-la tan emotiva. Ahir la vaig veure al Teatre Nacional de Catalunya i bona part de l'estona me la vaig passar plorant emocionada. Endavant Catalunya!"


"He disfrutat enormement de la funció. I he tingut el gust de comentar-ho a l'autor, un dels principals ideòlegs lliures i independents de la Catalunya independentista. Un home lliure. Un home represaliat per la seva lluita per la Catalunya independent que volem. L'obra l'han representat al Teatre Nacional, la qual cosa és bon senyal. Ara l'obra voltarà per comarques, així que tranquils els qui encara no l'hàgiu pogut veure. Hi destaquen les escenes de Ferran i Isabel i les cançons que estan francament bé. L'obra la protagonitzen tot actrius, la principal de les quals és de color, que va acompanyada de la seva mare. Així que el sentit cohesionador i integrador de l'obra és perfecte. El públic irromp en crits d'independència al final, cosa que no havia vist mai en una obra de teatre. I les coses que veurem! Felicitats, Victor, per aquest gran èxit!"