Em sembla que Convergència Democràtica de Catalunya hauria de distanciar-se com més millor d'Ignasi Guardans si no vol trobar-se aviat amb un equivalent del que ha estat Rosa Díez al PSOE. I no pas per la seva agressiva reacció en assabentar-se que seria substituït per Ramon Tremosa a Europa -malgrat ser tot un símptoma-, sinó per la incontinència verbal que el caracteritza i per les barbaritats de caràcter netament espanyolista que arriba a dir. Unes barbaritats que ja han despertat l'interès de la dreta i de l'esquerra espanyoles com ho demostra l'interès que li dispensen per tal que digui el mateix que diuen Albert Boadella, Ciudadanos i diversos mitjans de comunicació: que correm el perill d'entrar en una guerra com la del 1936, que a Catalunya hi ha una Inquisició -"la catalana inquisició", en diu ell- i que el diari Avui s'ha "convertit en altaveu d'una mena de versió catalana del patriotisme espanyol de La Razón". I afegeix: "Que curiós, veure com s'assemblen cada cop més els dos diaris. El mateix sectarisme. La mateixa manipulació. El mateix rebuig a tot allò que no es considera pur, amb pronunciaments que bé podrien ser una traducció catalana d'un discurs de tinent de la Legión".

A finals de febrer, el secretari general adjunt de CDC, Felip Puig, ja va haver d'advertir Guardans que si les seves afirmacions acabaven entrant "en col·lisió" amb els estatuts del partit "se li haurien d'aplicar mecanismes disciplinaris com a qualsevol militant". Però Guardans no en fa cas, no en fa cas perquè el Partit Socialista i els cants de sirena de la SER el tempten molt més. És un problema per a CDC que un personatge com aquest, que es dedica a insultar a tort i a dret els qui critiquen el seu espanyolisme, qüestioni les persones i les línies més catalanistes de la formació a la qual pertany. Guardans és un home que ha entrat en una fase en què fa més nosa que servei a CDC i sembla arribat el moment d'obrir-li la porta per tal que abraci un partit més afí als seus ideals espanyols. Les seves greus acusacions a l'Avui -el titlla de sectari, de legionari, d'ultra i de manipulador- a més de falses, demostren fins a quin punt és algú que ha confós el seu sou i les seves dietes d'eurodiputat amb un vitalici. Decididament, Guardans s'ha equivocat de partit i de país.

El Singular Digital , 3/3/2009