Aquests dies, arran de l'anul·lació de les llistes electorals d'Askatasuna i de D3M al País Basc, hem parlat a bastament de la reprovació de les Nacions Unides a Espanya en considerar que les "definicions jurídiques [espanyoles] dels delictes de terrorisme no respecten plenament el principi de legalitat", ja que no es poden anul·lar les llistes "d'agrupacions que s'han creat amb l'única finalitat de presentar-se a les eleccions". Dit això, i posat en evidència el caràcter profundament antidemocràtic d'aquestes mesures, cal fer altres reflexions. I la primera d'elles és una altra evidència: la llei de partits polítics és una llei feta contra una ideologia, no pas contra delictes provats. El delicte no és posar bombes, el delicte és ser independentista al País Basc. Allà, la coartada d'una violència practicada per un grup armat serveix per criminalitzar tota una col·lectivitat i deixar-ne una part sense opció política. I aquesta criminalització és de la mateixa naturalesa que la que estigmatitza tot el poble israelià per les barbaritats que comet el seu govern, o la que estigmatitza el món musulmà per les barbaritats que cometen Hamas i Al-Qaida.

És d'una gravetat extrema que persones que no han comès cal delicte i que, per tant, no són a la presó, es vegin privades del dret a la participació política. No hi ha res que justifiqui una cosa així, res de res. I encara menys quan és obvi que la mesura afecta unes idees molt concretes. Si el govern espanyol vol demostrar que és la violència i no pas la ideologia allò que veritablement persegueix quan il·legalitza l'esquerra abertzale i n'anul·la les llistes electorals, ara té oportunitat de demostrar-ho il·legalitzant el PSC i anul·lant les seves llistes després que el secretari de l'executiva del districte de Ciutat Vella d'aquest partit, Abdul Razzaq Sadiq, hagi estat acusat per l'Audiència Nacional espanyola de connexió amb Al-Qaida. De fet, l'actitud del PSC en aquest afer ha estat especialment escandalosa, tenint en compte que no va informar als mitjans de comunicació que l'acusat era un càrrec del partit. També ha cridat l'atenció que el nom de l'acusat que es va donar a la premsa tenia canviat l'ordre dels cognoms malgrat que tant en les diligències policials com en les judicials estava correctament escrit. Per altra banda, com informava Directe.cat, "tan bon punt es va destapar la notícia, els socialistes van córrer a esborrar tot rastre d'Abdul Razzaq Sadiq al seu lloc web. Com si mai no hagués estat secretari, com si mai no l'haguessin escollit. Talment com si reescrivissin la història a l'estil de 1984, de George Orwell".

Arribats aquí, per tant, amb la mateixa llei amb què s'il·legalitzen partits bascos i s'anul·len llistes electorals només perquè una sola persona hagi tingut relació amb Batasuna -no pas amb ETA-, també s'ha d'il·legalitzar el PSC i privar-lo de la participació política. Llevat, és clar, que tenir relació amb Batasuna sigui delicte i tenir relació amb Al-Qaida no. Cal no oblidar, a més, que estem parlant d'una llei que va ser aprovada pels socialistes catalans a Madrid i que aquests, per coherència, més que ningú, estan obligats a complir escrupolosament. La justícia, quan no és igual per a tothom, deixa de ser justícia i es converteix en mascarada. Especialment quan qui governa és el primer a eludir-la.

e-notícies , 9/3/2009