Com dèiem dies enrere, la tupinada espanyola, finalment, s'ha consumat al País Basc i Patxi López, tot i haver perdut les eleccions, està decidit a ser lehendakari amb els vots del franquisme reciclat. Ara ja podem dir sense embuts que Espanya és una democràcia totalitària, una monarquia bananera que practica la corrupció política per guanyar als despatxos allò que no pot guanyar a les urnes. Aquestes, tanmateix, han parlat i han deixat ben clara una cosa força lògica: al País Basc el basquisme és majoria i l'espanyolisme és minoria, com ho demostra el fet que el Partit Socialista i el Partit Popular, junts o per separat, han estat derrotats. És a dir, que només podien fer-se amb el poder si anul·laven una part de les llistes electorals. I això és el que han fet. Sense escarafalls, com correspon a dos partits nacionalistes espanyols capaços de violar els drets civils i fonamentals per tal de subordinar la voluntat de la nació basca als interessos de la nació espanyola. Així és com han impedit que persones lliures exercissin el seu dret a la participació política i han emmordassat un 10% dels votants. Això, no hi ha dubte, és d'una gravetat extrema, perquè no estem parlant d'unes illes del Carib, com ara Saint Kitts i Nevis, ben sintonitzades amb Colòmbia i amb el negoci de la pols blanca, sinó d'un Estat de la Unió Europea que es vanta de democràtic i que pressiona la societat argentina perquè depuri responsabilitats de la dictadura de Videla mentre manté en llocs rellevants de la política espanyola significats feixistes de la dictadura de Franco.
Diguem-ho, doncs, ben clar: les eleccions del passat 1 de març a Euskadi han estat un frau de proporcions escandaloses i han demostrat fins a quin punt els valors de la sagrada unitat d'Espanya, en nom de la qual es van cometre crims contra la humanitat, romanen intactes. L'únic que ha canviat són les formes. L'actor Joel Joan ho expressava fa temps d'aquesta manera: "I si fos la democràcia la millor arma per a segons quins objectius feixistes? I si la democràcia es mostra més eficaç que els totalitarismes per acabar amb les cultures de les nacions sense Estat?". Doncs sembla que sí. Han transcorregut 73 anys des del famós 18 de juliol de 1936 i gairebé 34 d'ençà de la mort de Franco, però els objectius són exactament els mateixos i es sintetitzen en quatre paraules: "¡Viva España! ¡Arriba España!".