És una llàstima que el resultat final d'aquest film sigui més aviat pobre malgrat està carregat de bones intencions, perquè l'excel·lent novel·la de José Saramago, Assaig sobre la ceguesa, publicada en català per Edicions 62, mereixia una adaptació cinematogràfica més reeixida. El llibre de Saramago, que ha esdevingut gairebé de culte, planteja una faula sobre una sobtada epidèmia de ceguesa que s'escampa progressivament per tota la ciutat i contra la qual no sembla haver-hi remei. No hi ha cap anomalia en els ulls de la gent, no hi ha res que expliqui la seva pèrdua de visió i, això no obstant, tothom n'acaba essent víctima. A poc a poc, la ceguesa s'estén pel país i finalment arreu del món i això té unes conseqüències nefastes per a la humanitat. Una humanitat que entra en una fase de profunda autodestrucció. La metàfora, com veiem, és esplèndida per fer una reflexió sobre la ceguesa mental com a font de tots els conflictes. Exquisida com sempre, Julianne Moore.