Realment colpidores les imatges de la brutal càrrega dels Mossos d'Esquadra, el passat 18 de març a Barcelona. És inadmissible que la policia d'un Estat de dret es comporti exactament igual que la policia franquista. El nom del cos i el color de l'uniforme han canviat, sí, però les formes sembla que continuen essent les mateixes. Així, si més no, ho ha denunciat Arcadi Oliveres, president de Justícia i Pau, i entitats com SOS Racisme, la Comissió de Defensa dels Drets de la Persona, el Col·legi d'Advocats de Barcelona i el Col·legi de Periodistes de Catalunya. També s'hi ha pronunciat l'Assemblea de Joves de Sant Cugat, ja que quatre de les 80 persones ferides són santcugatenques i una d'elles, Laia Casas, ha explicat com va ser apallissada per la policia: "Vaig haver de sortir corrents per un carreró i allà em van pegar. El meu company també va rebre cops al braç i a la cama". Són fets molt greus, no hi ha dubte. Entre altres coses, perquè impedeixen que es pugui establir un corrent de simpatia entre la societat i aquells que l'han de protegir. Si els Mossos d'Esquadra estan preocupats per la seva imatge a causa de l'elevat nombre d'agents que sovint són condemnats per abús d'autoritat, sobretot per maltractaments a detinguts, no sembla que apallissar persones innocents sigui la millor manera de netejar-la. Ho veiem en les moltes pintades que han aparegut a diferents carrers i places de Sant Cugat blasmant la policia catalana i els seus responsables: "Mossos d'Esquadra torturadors" i "ICV repressors". Em pregunto quin és el perfil psicològic d'un home que, emparant-se en el seu uniforme, colpeja brutalment una noia indefensa caiguda a terra. Què pensa, en aquells instants? Potser res. Potser és incapaç de pensar perquè no és un home, potser només és una màquina programada per pegar.