Sento una gran estima per l'actor Carles Canut, amb qui he coincidit en algun programa de televisió defensant plegats els drets nacionals de Catalunya. M'agrada perquè és una persona amb caràcter i que no es deixa trepitjar. Defensa les seves idees amb vehemència, és cert, però ho fa com a extensió de la seva autenticitat, la qual cosa mereix respecte i és d'agrair. Això, però, no treu que discrepi civilitzadament de la seva opinió sobre el FC Barcelona. Per això, a propòsit de l'entrevista que Francesc Puigpelat li va fer al diari Avui titulada No al Barça, voldria fer algunes consideracions amb tota cordialitat. En primer lloc, Canut diu que no al Barça perquè "els seus estatuts fundacionals estaven escrits en alemany". No hi veig el problema, sobretot atesos l'època i l'origen suís del seu fundador. Seria millor si s'haguessin escrit en espanyol? El Real Madrid va ser fundat per uns empresaris catalans -els germans Joan i Carles Padrós- residents en aquella ciutat, i es podria haver donat la circumstància -si el context polític ho hagués permès- que els seus estatuts s'haguessin redactat en la nostra llengua. Això, però, no alteraria la història d'aquest club, estretament lligada al nacionalisme espanyol. Coincideixo amb Canut -per bé que discrepo en el temps verbal- que Catalunya ha de ser representada per la seva selecció nacional, no pas pel Barça. Canut diu que "només pot ser representada", jo dic que "només hauria de ser representada". És a dir, en un context de normalitat política -que ara no tenim- hauria de ser la selecció, no pas un club, qui representés el país. Mentrestant -així ho veuen milions de catalans i d'estrangers-, el Barça ocupa aquest lloc. Aquesta, de fet, és la raó per la qual és més que un club i té 160.000 socis.

Jo, com Canut, també sóc del parer que és trist que, en el marc del franquisme, el nostre país s'hagués de reivindicar per mitjà d'un club de futbol, havent-hi, com hi havia, noms de prestigi de la pintura, de les lletres, de les ciències... "Sense el Barça hi hauria hagut altres possibilitats", diu Canut. Però, per què el Barça no hauria d'existir? Va ser la societat, no pas el Barça qui va decidir sentir-se més representada per aquesta entitat que no pas per Miró, per Dalí o per Pau Casals. Vull dir que, en tot cas, la culpa seria compartida. Tanmateix, és precisament perquè l'esport té una èpica molt superior a la d'un quadre o a la d'una partitura que mou tantes passions i és utilitzat pels estats com a instrument de cohesió nacional. Probablement és cert que, com diu Canut, les seccions del Barça, amb els seus fitxatges, dificulten el creixement de la resta de clubs catalans. Però cal admetre també que són els mateixos jugadors els qui, lliurement, decideixen marxar. Si algú considera que oferir més diners és negatiu, també ho hauria de ser acceptar-los, oi?

Diu Canut que no tots els presidents del Barça han estat catalans. D'acord. Però, què importa? Crec que hauríem de fugir de l'estigmatització de les persones en funció del seu lloc d'origen. O no és cert que hi ha catalans vinguts de fora que defensen els drets nacionals de Catalunya, i catalans de soca-rel carregats d'autoodi? De debò creu Canut que el Barça "fa pena" amb jugadors com "Ronaldinho, Eto'o, Abidal..."? Jo diria que el Barça enlluerna amb jugadors que eleven el futbol a la categoria d'art, juguin en el club que juguin. No són nascuts als Països Catalans, és veritat, però, per què haurien d'haver-hi nascut? Thierry Henry, concretament, ha fet unes declaracions a favor de Catalunya que han donat la volta al món. Unes declaracions que cap jugador català del Barça o de l'Espanyol no ha fet mai. No s'equivoca Canut quan diu que la burgesia catalana -no pas tota- va donar suport a Franco des de la llotja del camp del Barça. Però era la mateixa burgesia que feia el mateix asseguda a la llotja del camp de l'Espanyol. També afirma l'amic Canut que es pot ser independentista i ser de l'Espanyol, i té raó. Ell mateix n'és una prova. També es pot ser independentista com Jaume Sobrequés o com Alfredo Preñanosa i ser del PSC i del PP, respectivament. Però sembla una contradicció que aquests senyors militin en partits que defensen la unitat d'Espanya, no? Fixem-nos que l'Espanyol és l'únic club de Primera amb nom nacional. Tota la resta de clubs tenen nom municipal. No entraré a dir si això és bo o dolent -és un altre debat-, només observo que un nom nacional com aquest s'adiu poc amb persones que consideren que el gentilici espanyol en el seu DNI és una imposició inadmissible i que, consegüentment, són al·lèrgiques a l'espanyolisme. Per tant, si la pregunta és si es pot ser independentista i seguidor de l'Espanyol, la resposta és sí. I tant que sí. Però només caient en una flagrant contradicció.

e-notícies , 6/4/2009