Crec que és un encert, o, potser millor dit, una magnífica solució, el canvi de model que experimentarà la mostra Sant Cugat Actiu, que organitza la Federació d'Associacions de Comerciants de la nostra ciutat. Els efectes de la crisi s'han deixat sentir en el cost de les parades i això ha fet que els empresaris arribessin a un acord amb l'Ajuntament per abandonar la concentració d'activitats en un envelat, com s'havia fet fins ara, i sortir al carrer. És a dir, que en l'edició d'enguany, que se celebrarà del 8 al 10 de maig, el Sant Cugat Actiu serà una mostra que els vianants es trobaran en diversos espais de la ciutat. Aquesta vegada, tractant-se d'una primera edició, la mostra tindrà un caràcter experimental, però intueixo que serà tot un èxit i que difícilment es tornarà al model anterior per més que la crisi remeti. Només cal mirar la diferència de costos entre un model i l'altre. Fins ara, cada comerciant pagava 1.200 euros per la instal·lació de l'envelat; ara, en canvi, només en pagarà 100. Si aquest format no comporta una davallada dels beneficis, no cal dir que la continuïtat està garantida.

És bo que els comerciants surtin al carrer, que es facin conèixer i que promoguin els seus productes. El comerciant és algú que viu tot l'any tancat a la seva botiga sense cap més possibilitat de captar la nostra atenció que l'aparador i la publicitat. Sortir-ne, per tant, li permet establir un contacte més directe amb la gent, una gent entre la qual, a ben segur, hi ha persones que passen cada dia per davant del seu establiment sense entrar-hi mai. Dues coses, però, caldria demanar a aquests comerciants. Una, que el nou Sant Cugat Actiu no sigui percebut com una simple manera d'ampliar el negoci; i l'altra, que sigui rendible per a ells però també per als consumidors. Ho dic en el sentit que no sembli que l'únic objectiu és fer caixa, també cal que l'excepcionalitat que suposa un esdeveniment com aquest es faci extensiva al preu dels productes. En altres paraules, que l'ocupació d'un espai que és del vianant es vegi compensada per algun avantatge en cada compra. Altrament es produiria un greuge comparatiu amb les persones assalariades que no poden posar una parada al carrer per millorar els seus ingressos laborals. Estic segur que un 10% de descompte dispararia a l'alça el consum. Aquest és el gran esquer de Sant Jordi i els llibres, per exemple.

Amb tot, cal felicitar la iniciativa per la capacitat de reacció que suposa. Sant Cugat Re-Actiu, en podríem dir. És bo que els comerciants surtin al carrer, especialment els més petits, ja que la seva existència humanitza la ciutat, l'omple de vida i la fa més afable. Defensar el petit comerç és defensar-nos nosaltres mateixos, sobretot de les franquícies que envaeixen i despersonalitzen els nostres carrers. El comerç és vida, certament, però cal que sigui vida real, no pas teledirigida des d'un despatx de París, de Londres o de Nova York.

Cugat.cat , 3/4/2009