Si no fos per la fama de la parella protagonista, Julia Roberts i Clive Owen, ara mateix no estaríem parlant d'aquesta pel·lícula. De fet, la seva presència no té cap més objectiu que compensar per la via de la popularitat allò que no és possible per la de la qualitat. Duplicity és un producte profundament soporífer amb ínfules de dinàmica comèdia d'espies que, transcorreguts els primers minuts de metratge, fa que l'espectador se'n desentengui fins al punt que quan acaba ja es troba mentalment en un altre lloc. I és que no hi ha cap peça que funcioni, cap ni una. Ni la direcció, ni el guió, ni el muntatge, ni els diàlegs... La buidor impregna la pantalla de principi a fi i la sensació de pèrdua de temps que provoca és absoluta. El film pretén aconseguir que Roberts i Owen ens sedueixin en la mateixa mesura que Brad Pitt i Angelina Jolie ho feien a Mr. & Mrs. Smith, però el resultat no pot ser més decebedor. Al final, l'autèntica parella és la formada per Tom Wilkinson i Paul Giamatti.