El panorama que han deixat les eleccions basques té molts punts en comú amb el que es viu a Catalunya d'ençà de la formació del segon tripartit. Un estudi sociològic elaborat l'any 2008 per l'Institut d'Estudis Catalans va concloure que l'estat d'ànim que defineix la Catalunya actual és el de "perplexitat". Perplexitat motivada per la seva pèrdua de lideratge a l'Estat espanyol i per la desafecció que està experimentant envers aquell país en despertar del somni impossible del famós "encaix" preconitzat per Convergència i Unió. Si, a més, hi afegim la més que evident minorització de la llengua, el dèficit d'infraestructures com a conseqüència de l'espoliació fiscal i la cara d'idiota que ens ha quedat després d'haver contribuït a la modernització d'Espanya a costa de la nostra pròpia involució, s'ha de reconèixer que el terme "perplexitat" és d'una benevolència entendridora.

Però al País Basc, després de les eleccions, també hi ha perplexitat. És cert que el concert econòmic permet allà una mirada introspectiva menys agònica que la catalana, però també ho és que en els àmbits polític i lingüístic els propers quatre anys es presenten dramàtics. Al frau que Espanya ha comès, amb l'anul·lació d'algunes llistes electorals, cal afegir-hi les gravíssimes conseqüències del pacte entre els dos grans partits nacionalistes espanyols. Unes conseqüències que afectaran la normalització de l'èuscar -tant el Partit Socialista com el Partit Popular volen que torni a ser la llengua merament residual que era en el franquisme- i a la concepció de país. I com que ambdues coses estan íntimament relacionades, perquè ser euskaldun (bascoparlant) ajuda força a tenir una visió bascocèntrica de la vida, hi haurà sengles canvis en aquest terreny després de l'entrada de "los nacionales" al govern basc. Això serà la primera setmana de maig. Una altra cosa serà la reacció del poble basc, que no es quedarà de braços plegats.

e-notícies , 16/4/2009