És una bona notícia que Sant Cugat esdevingui escenari d'un dels capítols de la sèrie Infidels de TV3. I no ho dic només perquè hi apareixeran els nostres carrers, així com el taller i els quadres del pintor Adolf, sinó perquè es tracta d'una sèrie de qualitat. Que ningú no esperi, tanmateix, que Sant Cugat hi tingui una presència com la de Breda a Vendelplà. Res d'això. Però hi veurem, per exemple, les voltes del carrer Major, que és un dels racons més bonics del barri vell. Serà en una escena del capítol tretzè -ja se n'han emès quatre- en què una pintora fa un retrat d'una model encarnada per Dolo Beltran, la cantant del trio Pastora. I és que, en definitiva, estem parlant d'una sèrie que és molt recomanable per diverses raons: perquè està molt ben feta, perquè contràriament al que és habitual els papers de més gruix són femenins, perquè Montse Guallar, Ingrid Rubio, Sílvia Bel, Aina Clotet i Montse Germán estan esplèndides i perquè aborda el tema de la sexualitat al marge de la parella sense fer judicis morals més enllà de les contradiccions pròpies de cada personatge. En aquest sentit, és significatiu que els personatges no siguin d'una sola peça i que tinguin molts punts en comú amb els de la magnífica Porca Misèria, de Joel Joan. S'excedeix, això sí, en l'esquematisme d'algunes escenes. Talment com si no poguessin durar més d'un minut per por a avorrir, la qual cosa les converteix en apunts de situacions que, més desenvolupades, donarien molt de si. És una llàstima, perquè tanta celeritat absurda i la decisió de tallar just quan els diàlegs agafen més profunditat provoca en l'espectador la sensació de coit entrebancat. Llevat d'això, com dic, és una sèrie força adulta, amb personatges de carn i ossos i que no tracta l'espectador com un adolescent mental. I això és d'agrair.