Realment curiós l'entusiasme que ha despertat entre els socialistes l'anomenat gest de Carod-Rovira, renunciant a ser el candidat d'Esquerra a la presidència de la Generalitat i deixant via lliure a Joan Puigcercós. "Les bones notícies per a Esquerra són bones notícies per al PSC", ha dit Miquel Iceta, vicesecretari primer d'aquest partit. I ha afegit: "El gest de Carod l'engrandeix. Desitjo el millor a Joan Puigcercós". Dic que és curiós perquè no hi veig cap motiu per a tanta felicitat socialista. De debò creu el PSC-PSOE que Esquerra recuperarà la tranquil·litat amb el gest de Carod? Per començar, no es tracta de cap gest sinó de l'única sortida possible que a aquest li quedava dins del seu partit. Carod sabia perfectament que no tenia cap possibilitat de guanyar en unes primàries i sap també que els republicans poden perdre 10 escons en les properes eleccions i passar dels 21 actuals a només 11 o 12. No hi ha, per tant, ni gest generós ni res que s'hi assembli, hi ha tan sols fugida desesperada per no haver d'assumir la inevitable derrota en la cursa amb Puigcercós i el càstig que s'està gestant a les urnes. Tal vegada Carod pensi que d'aquesta manera, malgrat que els culpables de l'enfonsament d'Esquerra són tots dos, serà Puigcercós qui n'haurà d'assumir el fracàs. S'equivoca, però. S'equivoca perquè tothom sap que no hi ha cap discrepància ideològica entre l'un i l'altre. Són dues cares de la mateixa moneda, una moneda que viatja sempre a la mà dels socialistes i amb la qual aquests hi joguinegen com ho feia Humphrey Bogart amb dues bales a El motí del Caine. A Bogart el tranquil·litzava aquest joc manual, però feia un sorollet que irritava els altres com la submissió d'Esquerra irrita l'independentisme conseqüent.
El PSC-PSOE, per tant, no té cap motiu per estar content amb l'acció de Carod, perquè tot continua exactament igual. "I no és això el que volen els socialistes, que Esquerra hi continuï subordinada?", pensarà algú. Sí, és clar que ho volen. I com més silenciosa sigui aquesta subordinació millor. El problema vindrà amb les eleccions, quan la davallada d'Esquerra no permeti formar un tercer tripartit davant la puja de CiU. Una puja de la qual Esquerra en serà l'única responsable, ja que ha estat ella qui, del bracet dels espanyolistes, ha fet bons aquells a qui acusava de regionalistes. I és que fins i tot CiU sembla més independentista que la CUP al costat de l'Esquerra de Montilla. Per això fa gràcia sentir parlar del tàndem Carod-Puigcercós. L'autèntic tàndem es diu Esquerra - PSC-PSOE.