Dirigida per Alex Proyas (Jo, Robot) i protagonitzada per Nicolas Cage, aquesta és una d'aquelles pel·lícules davant les quals no hi ha terme mitjà: o agraden molt o no agraden gens. L'autor d'aquestes línies, per exemple, se situa en la segona opció. És cert que té un començament que promet i que fins la meitat manté l'interès de l'espectador, i també ho és que conté escenes brillants, com ara la de l'accident d'avió, però la segona part no tan sols és decebedora sinó que hi ha moments en què hom té la sensació d'estar veient algunes de les pitjors imatges de la història del cinema. Es diria que Troyas, tot d'una, perd el sentit del que està rodant i porta el film pel pedregar fent-lo galdosament previsible. La correcta però anodina interpretació de Cage tampoc no hi ajuda. Recomanada només per a incondicionals del cinema fantàstic.