Esplèndida com sempre la diada de Sant Jordi a Sant Cugat. Esplèndida en tots els sentits: en el del protagonisme del llibre, en el de participació ciutadana, en el del volum de vendes -que representa un 10% de les de tot l'any- i en el de la festa com a espectacle. Un espectacle que deixa bocabadats els nouvinguts perquè va acompanyat d'una forta empatia social que sura en l'ambient i que, sense respondre a cap consigna, talment com si fos la nit de Nadal, fa que tothom es mostri més afable i accessible que de costum. El dia de Sant Jordi sembla que el temps s'aturi i que tots nosaltres ens lliurem al plaer de badar de parada en parada mirant llibres i més llibres disposats a deixar-nos seduir pels textos explicatius de les contracobertes. El regal fàcil, irreflexiu, és el llibre d'un autor mediàtic. En aquests casos, la majoria de vendes no tenen res a veure amb el contingut. Ningú no ho confessa, però no tenen res a veure. Regalar un llibre escrit per un presentador de ràdio o de televisió garanteix que el destinatari, encara que no tingui intenció de llegir-lo, no arrufarà el nas. Per sort, però, hi ha persones amb un nivell d'exigència més elevat que van més lluny i que compren literatura. Entenent per literatura, la novel·la, el conte, la poesia, el teatre o l'assaig. En això podem estar orgullosos de les llibreries de Sant Cugat, que no cedeixen a certes pressions editorials per tal que omplin els aparadors de llibres que no són res més que productes comercials molt ben promocionats. Als aparadors santcugatencs hi trobem llibres de debò, petites meravelles com ara Revolutionary Road, de Richard Yates, Odisseu, d'Agustí Bartra, Pensaments, de Joseph Joubert, o Misteriosament feliç, de Joan Margarit. Són aparadors que donen caliu a la ciutat i que la fan més culta i acollidora.