Joan Puigcercós s'ha autodesqualificat com a president d'Esquerra Republicana i com a candidat a la presidència de la Generalitat. Ho ha fet, no cal dir-ho, en els darrers tres anys portant Esquerra pel pedregar -amb una guàrdia pretoriana que es desfarà com un gelat al sol quan el suport a la seva persona deixi de ser garantia de nòmina- i ho ha fet amb unes recents declaracions al diari Avui que denoten una pèrdua total del sentit del ridícul. Comença dient: "Demano que la gent tingui exigència perquè és el moment de desafiar l'Estat. A aquest país li toca desafiar el govern espanyol". Ah, sí? Doncs té gràcia que això ho digui precisament l'home que ni tan sols va ser capaç de desafiar José Montilla quan aquest li va dir que pengés la bandera espanyola al balcó de Governació. Era la mateixa bandera espanyola que Joan Carretero va fer retirar i que avui oneja joiosa davant els ulls complaents de Joan Puigcercós i del conseller Jordi Ausàs.

L'encerta, això no obstant, el president republicà quan diu que "tenim el país prou madur", que "la gent està prou conscienciada" i que "qui no vulgui arriscar ha de saber que serà penalitzat per la ciutadania de Catalunya". L'encerta, perquè és evident que el país ha madurat. I tant que ho ha fet. Per això, mentre la consciència nacional de la ciutadania creix dia a dia, l'Esquerra de Carod i de Puigcercós baixa minut a minut. Un partit que diu voler liderar la independència nacional no pot ser el paradigma de la claudicació lliurant el govern a una força espanyolista a canvi de res. De res. Bé, de res no. A canvi de mantenir-se en el poder. Però quin poder?, pensarà algú. Qui, llevat d'un cínic, pot dir-ne "poder" del govern de Catalunya? I si no fos el poder? I si només fos una acomodació personal?

"No m'agrada parlar de terminis", diu Puigcercós quan li pregunten per la data del seu abrandat "desafiament". Es nota que n'ha après força del mestre Zapatero, el convidat d'honor al balcó del Palau de la Generalitat. És clar, sense data no hi ha compromís i sense compromís no hi ha acció. Per això, quan li demanen si hi haurà un tercer tripartit, Puigcercós respon: "No tanco la porta a res". I és que la idea de la direcció d'Esquerra és formar un tercer tripartit que continuï gestionant la misèria catalana, és el projecte dels qui no volen sentir parlar d'eix nacional perquè el consideren incompatible amb el seu benestar personal. Puigcercós, concretament, diu que vol sumar dintre d'Esquerra, i, per sumar -els números no són el seu fort-, obre les portes als qui no pensen com ell. Curiosa manera de sumar, la d'un líder que foragita els militants i els votants del partit i que practica el despotisme amb frases d'aquest nivell: "Carretero ha de saber què vol ser quan sigui gran". Deu estar molt nerviós Puigcercós per posar-se en ridícul d'aquesta manera. I no sols perquè tothom sap que Joan Carretero és metge, sinó perquè tothom sap també que Joan Puigcercós no té futur fora de la política. És greu, molt greu, que un home que aspira a presidir un país desconegui el significat de les paraules respecte i humilitat.

e-notícies , 27/4/2009