Cal felicitar Esquerra Republicana per haver presentat una moció al ple municipal a fi de promoure el compliment de la llei de política lingüística a Sant Cugat tot demanant que s'elabori un cens dels comerços i de les empreses que la incompleixen per poder-los assessorar i ajudar econòmicament en l'adaptació a la normativa. Com diu el regidor republicà Toni Ramon, "les empreses de la ciutat han d'atendre els consumidors en català i tenir els rètols i els documents en aquesta llengua". Sant Cugat, per sort, no és de les poblacions que es troben en situació alarmant, ja que, segons dades de l'Ajuntament, el 88,4% dels establiments compleixen la Llei quant a retolació principal. La retolació secundària, en canvi, presenta nivells més baixos. Un ram força degradat, per exemple, és el de l'hosteleria. És inadmissible que quan un santcugatenc demana un tallat a la seva ciutat la reacció sigui la mateixa que si ho fes en català a Copenhaguen. Per això és positiu que ERC proposi iniciatives a fi que cap català se senti discriminat i també ho és que la resta de grups municipals, llevat del Partit Popular, hi hagin votat a favor. El PP ho ha fet en contra perquè, segons diu, amb la crisi econòmica de fons no és convenient generar despeses. D'això se'n diu desvergonyiment. En cal molt per anar contra un dret bàsic en nom de la crisi. Com és, aleshores, que quan no hi havia crisi el PP callava? Una llengua que no és necessària per viure desapareix, i si molts cambrers de Sant Cugat no parlen català és perquè l'amo de l'establiment no els ho demana. I no els ho demana perquè troba normal exigir-los que sàpiguen sumar, però jutja superflu que sàpiguen català. Així és com la llengua catalana, amb la col·laboració de molts petits empresaris catalans, es converteix en una llengua supèrflua a casa seva.