No fa gaire, enraonant amb una persona de Viladecans sobre el poc que es llegeix a Catalunya per comparació al centre i al nord d'Europa, em va dir que Sant Cugat l'havia impressionat pel nombre de llibreries que hi ha. "A Viladecans, en canvi, estem molt malament", es lamentava. És cert. Tot i tenir 64.000 habitants -només 16.000 menys que Sant Cugat- Viladecans presenta un panorama cultural desolador, per bé que en mig d'aquella desolació hi ha la llibreria Els Nou Rals, una llibreria històrica que sobreviu gràcies a l'esforç gairebé heroic del seu propietari, Jordi Vicente, que, a més, manté l'especialització en literatura catalana. La seva llibreria, per la qual han passat molts escriptors, com ara Miquel Martí i Pol, Isabel-Clara Simó o Carme Riera, és gairebé un cas insòlit en una comarca en què hi ha poca cosa més que una llibreria-papereria per ciutat. Per sort, com se n'admirava el meu interlocutor viladecanenc, aquest no és el cas de Sant Cugat, que és una ciutat que ja fa anys que ha apostat per la cultura. "I totes les llibreries de Sant Cugat funcionen?", em demanava. "Encara que deuen tenir les seves oscil·lacions", li vaig respondre, "totes funcionen perquè darrere el taulell hi ha gent molt competent que estima els llibres i que fa del seu ofici un plaer personal". I és que no és casualitat que aquesta ciutat compti amb un Festival de Poesia, amb un premi de Narrativa Històrica, amb el premi Gabriel Ferrater i amb la Nit Literària d'Òmnium Cultural. Podem estar-ne ben contents. Jo vaig arribar a Sant Cugat de molt jovenet i ni en somnis podia imaginar-me que ara mateix, trenta-quatre anys després, els aparadors de les llibreries Alexandria, El Celler de Llibres, Mythos i Xamfrà mostrarien un exemplar del meu llibre Set dones i un home sol. El meu agraïment a totes elles.