No fa gaire, l'Avui va fer una enquesta entre els seus lectors amb aquest enunciat: "Juan José Ibarretxe ha estat un bon governant per a Euskadi?". L'endemà, després de recollir un total de 10.831 opinions, el resultat va ser el següent: "No, gens" (67%), "Sí, molt" (17%), "Sí, bastant" (13%) i "No gaire" (3%). Aquestes dades, no cal dir-ho, no tenen una naturalesa científica i han de ser llegides tan sols com un apunt orientatiu de l'opinió que Catalunya té de la gestió d'Ibarretxe. Al capdavall, l'observació catalana de la realitat basca peca de llunyania i, com acostuma a passar, tendeix a interpretar allò que veu d'acord amb la seva pròpia realitat, que, com sabem, sembla sensiblement diferent. Però, tot i així, no es fútil tenir-la en compte, ja que la distància i la falta d'implicació emocional dels catalans en el conflicte basc -al contrari passaria el mateix- pot ser molt il·lustrativa per al PNB.

Ignoro si el PNB coneixia l'estat d'opinió que hi havia a Catalunya amb relació a Ibarretxe abans del 25 d'octubre de l'any passat, data en què s'havia de celebrar el famós referèndum a Euskadi, però cal dir que era molt favorable i que despertava una gran expectació fins al punt que el resultat de l'enquesta de l'Avui, en aquell moment, hauria estat invers a l'actual. Dissortadament, com tothom sap, el referèndum no es va fer i la pregunta que Espanya tant temia no va poder ser contestada: "Està vostè d'acord que els partits bascos, sense exclusions, iniciïn un procés de negociació per assolir un Acord Democràtic sobre l'exercici del dret de decidir del Poble Basc, i que l'esmentat Acord sigui sotmès a referèndum abans de la fi del 2010?". Però Ibarretxe va fer marxa enrere i el seu prestigi i popularitat a Catalunya van caure en picat. I és que fins a aquell moment molts catalans creien, o volien creure, que Ibarretxe arribaria fins el final i posaria el govern espanyol contra les cordes. No es tractava d'un referèndum d'autodeterminació, és cert, però constituïa un gest d'afirmació nacional amb projecció internacional que despertava l'admiració del catalanisme conseqüent. El raquitisme de la política catalana, l'infantilisme de la seva classe dirigent i la subordinació d'Esquerra al Partit Socialista han generat un afany de referents en la nostra societat que arriba a l'enlluernament davant el més mínim gest desacomplexat que percep. I, certament, dins el marc pusil·lànime de la política nacional catalana i basca, el gest d'Ibarretxe, en cas que s'hagués dut a terme, era un acte de sobirania. Per això Espanya el percebia com una provocació a la seva autoritat suprema, derivada d'aquell dret de conquesta que tan abrandadament invocava Gonzalo Torrente Ballester des del balcó de l'Ajuntament de Salamanca el 1989. La prova és que no estava disposada a permetre que Ibarretxe el materialitzés.

e-notícies , 14/5/2009