Hi ha iniciatives reivindicatives a les quals és difícil no donar-hi suport. Una d'elles, per exemple, és la que es va celebrar el passat 16 de maig en forma de cadena humana al voltant del Castell de Montjuïc promoguda per Esquerra Republicana per protestar contra el pacte PSC-PP, que imposa la presència de l'Exèrcit espanyol en el consorci de gestió del Castell. És tan escandalós aquest pacte espanyolista, que sembla de sentit comú encadenar-se per blasmar-lo públicament. Però n'hi ha prou de reflexionar-hi uns segons, molt pocs, per veure que aquesta cadena humana ha estat un parany que ha jugat amb les emocions de la gent i que ha denotat un altíssim nivell d'hipocresia política per part d'Esquerra.

Aturem-nos concretament en el comunicat de premsa d'aquest partit: "Esquerra convoca una cadena humana pel retorn sense condicions del Castell de Montjuïc i critica la manca de visió de país del PSC i del PP tot afirmant que aquests dos partits devaluen les nostres institucions, i això és inacceptable". Molt bé, completament d'acord. Però això ho saben fins i tot els nadons, a Catalunya, oi? Com s'entén, aleshores, que Esquerra hagi lliurat el govern a aquesta gent i que en sigui sòcia? Ens pot dir la direcció d'Esquerra en què consisteix exactament el seu paper en aquesta pintoresca societat? La pregunta és pertinent, perquè resulta curiós, si més no, que algú que manifesta una opinió tan despectiva del seu soci s'hi mantingui unit. O potser tot plegat es redueix a una escenificació de cara a la galeria per marcar perfil propi de cara a les eleccions? Al capdavall, marcar diferències durant uns dies -només durant uns dies- pot resultar molt positiu si la gent s'ho empassa. El problema és que l'independentisme conseqüent no va votar Esquerra perquè organitzés cadenes humanes kumbaiàs amb flors als cabells, la va votar perquè exigís al PSC-PSOE l'acceptació dels drets nacionals de Catalunya. Altrament, el pacte no s'hauria d'haver produït. Però es va produir. I no pas perquè els socialistes s'avinguessin a defensar aquests drets -abans es deixarien tallar un braç-, sinó perquè la direcció d'Esquerra es delia per ser al govern. I quan algú es deleix per una cosa no posa condicions per aconseguir-la. Com pot liderar la independència de Catalunya un partit que ni tan sols és capaç de defensar la independència d'un castell?

La cadena humana al voltant del Castell de Montjuïc, per tant, no ha estat cap acte reivindicatiu, ha estat tan sols la plasmació d'una subordinació. Ara potser s'imposa una altra cadena humana, una cadena humana al voltant del carrer Calàbria contra el dependentisme d'Esquerra. I és que incapaç d'enfrontar-se a la política nacionalista espanyola del Partit Socialista, a Esquerra només li queda el recurs d'entabanar algú de fora perquè li tregui les castanyes del foc. I aquest algú és la societat civil de bona fe. Talment com si la ineptitud d'una gestoria obligués els clients a fer-se ells mateixos els tràmits pels quals han pagat. Arribats aquí, només un detall queda per aclarir: aquests gestors del dia a dia no tenen sentit del ridícul o se'n riuen de nosaltres?

El Singular Digital , 3/6/2009