Parlament Europeu o Parc Juràssic?
En l’àmbit de l’Estat espanyol, els culpables d’aquest desinterès són els partits més grans, el Partit Popular i el Partit Socialista, que, amb el perfil juràssic dels candidats que envien a Brussel·les i amb unes campanyes electorals mancades de programa, impossibiliten tota sintonia que no tingui una arrel ideològica en clau espanyola. Diputats com ara Aleix Vidal-Quadras, Jaime Mayor Oreja o Magdalena Álvarez, que ja es troben a la tardor de la seva carrera política, actuen com a elements dissuasius a l’hora d’anar a votar. I el mateix es pot dir de la utilització de dinosaures com Bush, Aznar, Berlusconi i altres figures de la caverna per tal d’atemorir l’electorat amb la vella cantarella del conte del llop. En el cas de la socialista Maria Badia, per exemple, no hi haurà res, ni un gest, ni una frase, ni tan sols una paraula que recordi el seu pas per aquestes eleccions. Només una imatge. Una imatge que quedarà per sempre atrapada en el record: la de la seva cara formant parella amb Aleix Vidal-Quadras en tots els cartells electorals del país.
Per sort, no tots els partits s’han comportat així. N’hi ha hagut tres que han presentat candidats amb perfil propi i amb arguments rellevants: Esquerra amb Oriol Junqueras, CiU amb Ramon Tremosa i ICV amb Raül Romeva. Només ells, Junqueras, Tremosa i Romeva han aconseguit transmetre la idea que els diputats catalans que veritablement ens representen al Parlament europeu no són els qui defensen els interessos del Partit Popular o del Partit Socialista, sinó aquells que defensen els interessos nacionals de Catalunya.
Cugat.cat , 12/6/2009