Encara és massa aviat perquè puguem prendre consciència del que ha fet el Barça aquesta temporada. Encara és massa aviat perquè ens adonem de la grandesa d'allò que ha aconseguit. I no em refereixo només a les tres copes, sinó també als valors que ha transmès. Les copes, no cal dir-ho, són importants perquè garanteixen el pas a la història -sense elles no hi ha certificació i sense certificació el record del bon joc desenvolupat s'esvaeix com un dibuix a la sorra- però són els valors els que han fet del Barça el millor equip del món. Són els valors, no pas les copes, allò que ha seduït fins i tot aquelles persones que no se senten atretes pel futbol o aquells professionals que s'hi han enfrontat i han perdut, com ara Joaquín Caparrós, entrenador de l'Athletic de Bilbao, que ho expressa així: "El Barça és a l'últim grau de la universitat i la resta, començant pel Manchester United, som encara a l'EGB". Són, en resum, els valors que glosava el diari The Times el passat 28 de maig dient: "un Barça que va elevar aquest esport a l'art més sublim".

Contra les estratègies conservadores, contra el tancament defensiu, contra l'estil destructiu i el joc violent com a expressió d'impotència, el Barça hi ha posat joc a cor obert, humilitat, generositat, sacrifici, perseverança, sentit col·lectiu... I la seva grandesa rau en el fet que aquests no són només valors futbolístics, són també valors humans. Valors humans contraposats al culte a la personalitat individual i a la cultura del triomf per la via del mínim esforç que alguns practiquen. Cal tenir en compte que les noves tecnologies han elevat l'esport a la categoria de referent mundial i que en els seus protagonistes s'hi emmirallen milions de persones, especialment infants i adolescents. El gest de Leo Messi mostrant una samarreta amb la inscripció al·lusiva a la malaltia "Síndrome X Fràgil" en la celebració d'un gol o el de Carles Puyol a l'estadi Santiago Bernabeu besant la bandera catalana del seu braçalet en la mateixa circumstància adquireixen unes proporcions gegantines a causa, precisament, dels milions d'espectadors que ho veuen en directe i dels milions que ho veuran en diferit. En definitiva, si els mitjans de comunicació ho volen, el gest més petit pot adquirir una dimensió extraordinària i quedar enregistrat per sempre en la memòria col·lectiva, com hi ha quedat l'esmentat petó de Puyol.

Per això fa de bon dir que el Barça és un equip que ha enlluernat el món per la bellesa del seu joc i per la humilitat dels qui el practiquen. Fa de bon dir, perquè aquest és el seu veritable triomf: haver elevat el futbol a la categoria d'art i haver fet del seu planter una meravellosa metàfora dels valors que posseïm si sabem mirar el nostre interior i compartir el que hi trobem.

e-notícies , 11/6/2009