El tancament de la sucursal de La Caixa del carrer de Francesc Moragas de Sant Cugat està creant moltes molèsties. Les crea als seus clients i les crea als de la sucursal dels Quatre Cantons, que se n'ha fet receptora, perquè tot i que el nombre de clients s'ha multiplicat amb escreix, l'espai físic i els taulells d'atenció al públic continuen essent els mateixos. Això fa que es formin llargues cues i que la despesa de temps de moltes operacions presencials sigui molt superior a la normal. Veiem-ho amb números: partint del fet que l'esmentada agència només disposa de dos taulells i que la mitjana de temps per client és de cinc minuts -n'hi ha que s'eternitzen-, és obvi que tenir deu persones davant significa esperar 25 minuts per ser atès. Això és una barbaritat, perquè no estem parlant de començament o de final de mes, dates de major activitat, sinó de tot el mes. És cert que s'hi ha instal·lat un cinquè caixer automàtic i que els treballadors, molt amables, fan el que poden per alleugerir la situació i pregunten als clients de la cua sobre l'operació que volen fer tot desplaçant-los, si escau, a un despatx de la mateixa planta on puguin ser atesos. Però no n'hi ha prou perquè estem parlant de l'absorció d'una de les sucursals més importants de Sant Cugat, la qual cosa que implica un volum força espectacular de clients. Cal reconèixer que ambdues agències, fruit de la fusió de Caixa Barcelona i de La Caixa, l'any 1990, van quedar a un minut de distància l'una de l'altra, però no s'entén que aquest veïnatge es considerés irrellevant quan Sant Cugat només tenia 40.000 habitants i que de sobte, just ara que ha arribat als 80.000, l'entitat hagi decidit tancar-ne una i restringir els seus serveis al centre de la ciutat. Esperem que la direcció reflexioni i que s'imposi el sentit comú.