Cal felicitar Convergència i Unió per la victòria de les passades eleccions europees. Aquesta formació ha guanyat a Sant Cugat amb un 31% dels vots emesos i ha aconseguit capgirar el resultat advers que la perseguia des del 1989, en què sempre havia estat superada pel Partit Socialista. Cal suposar que el desgast del tripartit, la impossibilitat de veure la més mínima diferència entre el PSC i el PSOE i el càstig que milers d'independentistes estan infligint a Esquerra -recordem la davallada a les espanyoles i a les municipals- pel seu suport a un govern incapaç de fer avançar nacionalment Catalunya expliquen bona part de la recuperació de CiU. N'hi ha prou d'observar els resultats globals del país per veure que la federació s'està convertint en una força emergent que pot tornar a guanyar les eleccions nacionals per un marge molt més ampli que en les dues consultes anteriors. I dic "tornar a guanyar" perquè, encara que no ho sembli, CiU ha guanyat sempre les eleccions al Parlament de la mateixa manera que el PSC sempre les ha perdudes. Una altra cosa és que el legítim joc de combinacions i d'interessos polítics hagin situat la federació a l'oposició. Fixem-nos que CiU és l'única força que ha guanyat vots, tota la resta n'ha perdut. 205.000 els socialistes, 70.000 els republicans -els mateixos que CiU ha recuperat-, 32.000 els ecosocialistes i 25.000 els populars. Sobta, per tant, l'absència d'autocrítica per part dels líders d'aquestes formacions, ja que, deixant de banda el PP, que és un partit conceptualment marginal a Catalunya, tots han donat per bons els resultats. Talment com si els electors no tinguessin accés a aquestes dades i no poguessin fer-ne una lectura realista. Llàstima, perquè la humilitat en política, quan és sincera, és un valor molt més seductor que el triomfalisme.