No tot han de ser males notícies quan es parla de llengua catalana. És cert que la llengua es troba literalment amenaçada de mort i que les paraules del lingüista Joan Solà, recent Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, descriuen molt bé la situació: "Si volem ser un poble normal, hem de tenir un Estat reconegut, una llengua referencial i una literatura i una història i hem d'aspirar a la igualtat amb els altres pobles que ens envolten. No en podem ser un apèndix subordinat". Altrament, tindrem "una llengua eternament híbrida, feble socialment i pobra de capacitat expressiva, embastardida". Completament d'acord. Tanmateix, de tant en tant, ni que sigui per oxigenar-nos una mica, és bo positivar la mirada i fixar-nos en aquells llocs del país on la llengua manté encara una vitalitat molt elevada. Aquest és el cas de Vic, per exemple. Per comprovar-ho n'hi ha prou d'observar quina llengua predomina en els hàbits de lectura dels vigatans, en particular, i dels osonencs, en general, d'acord amb les xifres de la llibreria La Tralla. Val a dir que La Tralla no és només la llibreria més important de la comarca, també és una de les llibreries de més prestigi dels Països Catalans gràcies a l'esforç de la seva propietària, Imma Bellafont, que ha demostrat, si més no, dues coses: una, que no tot el que és important ha d'estar radicat a Barcelona; i dues, que l'existència d'una llibreria com La Tralla és vital per al país. Però hi ha un altre element a afegir. I és el de la catalanitat desacomplexada de Bellafont, una catalanitat que ha fet que La Tralla, a més de ser una llibreria, sigui també una institució. Ho demostra la seva facturació, amb un volum de vendes i un arrelament al territori realment extraordinaris.

Però tornem al tema, perquè, com dic, els hàbits de lectura són un magnífic indicador de l'estat de salut d'una llengua, i els de La Tralla, pel que fa a la llengua catalana, són molt satisfactoris. Són, com veurem en el llistat de l'any 2008, els que correspondrien a una plena normalització lingüística, ja que dels cent títols més venuts, només vuit són en espanyol. La resta, llevat d'un títol en anglès, tots són llibres en català. És a dir, que dels cent llibres més venuts a La Tralla en el decurs de l'any 2008, 91 han estat llibres publicats en català, ja sigui originalment escrits en aquesta llengua o traduccions. I si compartimentem aquest llistat, veurem que 9 dels 10 primers títols més venuts són en català: L'últim patriarca, de Najat El Hachmi, El secret, de Rhonda Byrne, Un món sense fi, de Ken Follett, Harry Potter i les relíquies de la Mort, de J.K. Rowling, El noi del pijama de ratlles, de John Boyne, El monestir de l'amor secret, de Maria Dolors Farrés, Les etapes de la vida, d'Antoni Bayés, Els homes que no estimaven les dones, d'Stieg Larsson, i La sort del meu destí, d'Isidre Esteve. I si ampliem la mirada als 50 primers, hi trobem que 47 són en català i només 3 en espanyol.

Osona no és el Baix Llobregat, prou que ho sabem. Però a la comarca del Baix Llobregat el problema ja no és que no es venguin llibres en català, sinó que senzillament no es venen llibres. La prova és que hi ha municipis -amb alguna gloriosa i catalanocèntrica excepció, com Els Nou Rals de Viladecans- que ni tan sols tenen llibreria. D'això, però, ja en parlarem en un altre moment. Avui tocava una notícia positiva, i La Tralla, de Vic, en matèria de catalanitat, és una bella font.

e-notícies , 21/6/2009