Per bé que la idea és original i té unes immenses possibilitats per fer-ne una comèdia exquisida i extraordinàriament divertida -els clubs per a persones que cerquen parella i disposen de 7 minuts per explicar-se la vida i seduir l'altre-, el que n'ha tret la directora Daniela Fejerman, coguionista amb Ángeles González-Sinde -ministra espanyola de Cultura- és força galdós. Tots els personatges, llevat d'un parell, a més d'arquetípics són esquemàtics i desperten més la vergonya aliena que l'interès. Es podria intentar justificar per la via de la paròdia, si més no, però esborrona una mica sentir dir a Fejerman que el film té vocació de denúncia social. Llàstima, perquè el tema de la solitud urbana i el canvi d'hàbits comunicatius donava per a molt més. Se'n salva el treball de les actrius Toni Acosta (Ana) i Marta Etura (Nerea). Magnífiques. Molt lamentable, en canvi, el so. Francament horroròs i amb diàlegs inintel·ligibles. En definitiva, una pel·lícula amb la consistència d'un globus.