Finalment, s'ha confirmat: la Setmana del Llibre en Català no es quedarà a Sant Cugat i tornarà a Barcelona. No és cap sorpresa, però. Ara fa tres mesos, davant l'optimisme imperant, des d'aquesta mateixa columna ja parlàvem de la probable instrumentalització de la nostra ciutat en l'estira i arronsa amb l'Ajuntament de Barcelona. Entenc, per tant, que ara hi hagi tanta gent decebuda. És la sensació que et queda després d'haver esmerçat il·lusió i esforç en la realització d'una cosa que qui te l'ha encarregada pensava prendre-te-la al cap d'un any. I encara sap més greu després que, com sabem, la Setmana va ser un èxit que anunciava una ràpida consolidació en edicions posteriors. Arribats aquí, comparteixo plenament el parer de l'alcalde Lluís Recoder quan diu que "no és bo que Barcelona concentri la majoria d'activitats culturals" i que "Catalunya necessita moltes capitalitats diferents". Sovint, amb raó, ens queixem de l'estructura radial que fa de Madrid l'eix de les comunicacions controlades pel govern espanyol; però nosaltres -per bé que sense finalitat política- apliquem la mateixa mentalitat a Catalunya, fins al punt que allò que no es fa a Barcelona és com si no es fes enlloc. I això malgrat que Sant Cugat és la ciutat catalana més ben comunicada amb Barcelona, amb un Metro del Vallès que uneix ambdues ciutats en el mateix temps que la línia 1 uneix les estacions de Feixa Llarga i Clot. Aquestes reflexions, és obvi, no faran que la Setmana torni a Sant Cugat, però s'hi veu un fil d'esperança quan Albert Pèlach, president de la comissió organitzadora, diu que, tot i el canvi, la nostra ciutat tindrà un paper destacat en l'edició del 2010. Ara caldrà que es concreti aquest "paper destacat", ja que si finalment no és possible ni tan sols això ens sentirem injustament utilitzats.