Films com Atracció fatal (Fatal Attraction) o Acoso (Disclosure) eren simples productes comercials, però, com a mínim, professionalment parlant, resultaven prou dignes per ser projectats en les sales de cinema. Obsesionada, en canvi, no passa de ser un telefilm de luxe que provoca vergonya aliena vist en pantalla gran. Té el mateix tuf conservador que les seves antecessores, però el nivell de la història, dels personatges, de la interpretació, dels diàlegs i de les situacions és molt pitjor i no supera el d'un treball de final de curs. De fet, totes les escenes, totes, són ridícules i mancades de contingut, tant les familiars o les laborals com les d'assetjament o les d'hipotètic perill. La més esborronadora és la que ens mostra l'assetjadora entrant al dormitori del nadó, despertant-lo, agafant-lo a coll i entretenint-s'hi sense que aquest s'immuti. Només una cosa se salva d'aquesta atzagaiada: Ali Larter en el seu paper de dolenta obsedida. Aprofiteu per regalar-vos en DVD Play Misty for Me, de Clint Eastwood.