Crec que amb el pas dels anys aquesta pel·lícula de Francis Ford Coppola serà valorada en la seva justa mesura. Ara, probablement, passarà desapercebuda o serà vista com una raresa capriciosa d'aquest director, però diuen que el temps acaba posant cadascú al seu lloc i Tetro, tard o d'hora, apareixerà com allò que veritablement és: un film teatral, irregular i imperfecte, i, tanmateix, deliciosament exquisit. Un film que evoca l'univers d'autors com Arthur Miller o Tennessee Williams amb ferides familiars que surten de la foscor i que enfronten els personatges amb la veritat més descarnada. Esplèndid el treball de Vincent Gallo -Coppola treu un gran partit de la seva mirada de barrina-, de Maribel Verdú -que porta el film a l'esquena- i d'Alden Ehrenreich -un nou Leonardo DiCaprio- i pèssima la interpretació de Carmen Maura en un paper i en una història que no comprèn. Diu Coppola que no fa cinema per tenir èxit, sinó per a aprendre, i això és d'agrair perquè nosaltres aprenem amb ell.