Independència, primer pas a Arenys de MuntCal felicitar entusiàsticament el Moviment Arenyenc per a l'Autodeterminació (MAPA) per l'acte de sobirania que pensa dur a terme el proper 13 de setembre a Arenys de Munt. Davant l'immobilisme de la nostra classe política, especialment d'aquells que, proclamant-se independentistes, diuen que la independència ara no toca -amb els anys que porten sota la pluja fina deuen estar xops- ha sorgit un moviment disposat a materialitzar en l'àmbit local allò que la pressió social acabarà exigint en l'àmbit nacional. D'acord amb això, les entitats promotores, a través d'una moció presentada per la CUP, que hi té un regidor, demanen el suport de l'Ajuntament per tal de muntar un operatiu a la Sala Municipal que permeti celebrar-hi una consulta popular en aquests termes: "Està vostè d'acord que Catalunya esdevingui un Estat de Dret, independent, democràtic i social, integrat en la Unió Europea?". No cal dir que la consulta no serà vinculant, però, si més no, més enllà de quin en sigui el resultat, aconseguirà quatre coses: l'exercici d'un dret democràtic, el trencament d'un tabú, la constatació d'un estat d'opinió i l'exemplificació que ha d'esperonar altres municipis a fer el mateix.

És obvi que, des d'aquest moment i fins aleshores, sorgiran tot de veus que blasmaran la iniciativa i intentaran avortar-la. Diran que el poble català, en general, i l'arenyenc, en particular, ja s'autodeterminen cada quatre anys i que no cal fer-los cap pregunta. Però són veus mogudes per la por. La por que les urnes donin una resposta que volatilitzi la vella cantarella segons la qual l'independentisme és minoritari a Catalunya. És tan còmode per a PSC-PSOE i PP, dos partits germans, que no hi hagi dades fidedignes sobre la gent que votaria afirmativament en un referèndum d'autodeterminació. Els encanten les enquestes i els donen un valor gairebé jurídic. "Les enquestes mostren clarament el pensament de la gent", diuen. Ah, sí? Aleshores, per què celebrem eleccions? Per què fem un desplegament tan costós d'urnes i de persones per saber una resposta que una empresa especialitzada podria obtenir molt més econòmicament? "Home", responen, "no seria seriós; la gent té dret a explicitar nominalment el seu parer. Substituir unes eleccions per una enquesta, per finíssima que fos, faria que la major part dels electors no s'hi sentís representada i que els valors democràtics patissin un greu deteriorament".

Completament d'acord. Les persones som això, persones, no pas un tant per cert. Però, aleshores, com és que ens trobem davant d'una seriositat variable? Com és que un tema tan important i transcendent com l'autodeterminació no mereix ser consultat a les urnes per tal que siguin aquestes, no pas les enquestes, les qui es pronunciïn? Al capdavall, si les enquestes són tan fidedignes i l'independentisme és tan minoritari, de què tenen por els defensors de la unitat d'Espanya? La seva victòria, ja sigui per la via de la consulta popular o del referèndum, està garantida, oi? O potser no? O potser les persones tenim reaccions diferents segons el cas? ¿No pot ser que responguem una cosa quan un enquestador ens pregunta com ens agradaria dir-nos si poguéssim canviar de nom i que en responguem una altra quan dipositem en una urna el nom que veritablement volem? És el mateix parlar del sexe dels àngels que decidir fer l'amor?

Les urnes, a desgrat d'alguns, són la mare de totes les enquestes, i tot aquell que no vol passar per elles o que les segresta per tal que l'adversari no pugui expressar la seva discrepància és que té por de la democràcia. El proper 13 de setembre, a Arenys de Munt, la democràcia posarà en evidència el totalitarisme.

e-notícies , 9/7/2009