Set dies ha trigat l'Avui a rectificar una informació errònia publicada el 28 de juny i signada pel redactor Xavi Tedó. En aquella informació, referint-se a l'Acte de Sobirania que va tenir lloc el dia abans davant del Parlament de Catalunya, Tedó deia que "el líder de Reagrupament, Joan Carretero, hauria tingut un bany de masses, però ahir no hi era". Ho deia així, de manera categòrica. Però Carretero sí que hi era. Jo mateix, que anava a la capçalera, el vaig veure, i també el van veure moltíssimes persones. Tanmateix, han hagut de queixar-se diversos lectors perquè la rectificació del diari s'hagi produït. I el més curiós és que no l'ha feta l'autor de l'espifiada, sinó David Caminada en qualitat de defensor del lector. De fet, aquesta és la raó per la qual ha trigat tant a arribar. La secció "En defensa del lector" només es publica els diumenges -ara ha desaparegut fins a la tardor- i el primer diumenge després de l'error era el passat 5 de juliol. Tan fàcil que hauria estat publicar-ne una rectificació l'endemà mateix. No és pas un fet banal, aquest. Hi ha errors innocents i d'altres que es presten a la tendenciositat i que poden perjudicar la imatge d'un diari. Per això està bé que, tot i el retard, hagi surat la veritat.

Però hi ha altres consideracions a fer sobre aquesta qüestió. Per exemple, l'ofensiva displicència que traspua la justificació donada per Tedó a través del defensor del lector. Diu aquest: "Tedó, que nega de forma taxativa qualsevol 'intencionalitat o mala fe', explica que el dirigent de Reagrupament no va situar-se a l'encapçalament de la manifestació, la seva presència no havia sigut prèviament anunciada, i en cap cas els responsables de premsa de la manifestació van informar de l'assistència de l'exmembre d'ERC. Tedó assenyala que va donar voltes per la zona per verificar qui hi havia anat i qui no, i que, en aquest control visual, no va percebre la presència ni de Carretero ni tampoc de l'actor Joel Joan". Això és tot. Ni una sola disculpa als lectors, en general, ni a Joan Carretero, en particular. D'això se'n diu ser respectuós amb el codi deontològic de la professió periodística a Catalunya. Sobretot amb l'article 3: "Rectificar amb diligència i amb tractament adequat a la circumstància, les informacions i les opinions que se'n derivin que s'hagin demostrat falses i que, per tal motiu, resultin perjudicials per als drets o interessos legítims de les persones i/o organismes afectats".

Diu Tedó que Carretero no es trobava a la capçalera i que els organitzadors tampoc no van dir que hi fos. A qui ho havien de dir? Al senyor Tedó? I per què, si tots érem allí a títol personal, com a catalans de base, sense representar cap més sigla que la del nostre nom? Carretero anava entre els manifestants -així ho va dir Catalunya Informació- i això és el que compta, no pas si anava al davant, al mig o al darrere. Diu el cronista, però, que va donar voltes "per verificar qui hi havia i qui no" i que no va veure Carretero. Doncs sí, francament, calia donar moltes voltes -moltes- per intentar veure la cara de tots i cadascun dels milers de persones que participàvem en la manifestació. I com que això era pràcticament impossible és força curiós que la deducció final del senyor Tedó fos que Carretero "no hi era". Tan curiós com el títol burleta de la seva crònica, "Carta als Reis del Parlament", i com el to obertament mofaire de les primeres línies del text: "Barcelona va viure ahir una Cavalcada de Reis en versió estiuenca". Tot encaixa, però: mentre per a l'Avui l'Acte de Sobirania era una festa infantil que no mereixia més de 2.279 caràcters relegats a la pàgina 9, El Puntse'n feia ressò en portada i a l'interior n'hi dedicava 3.213 amb aquest títol: "Uns 5.000 catalans exigeixen al Parlament la proclamació unilateral d'independència".

e-notícies , 13/7/2009