Aquesta és una d'aquelles pel·lícules que resulten tan previsibles com un ascensor. Prems el segon i s'atura al segon, prems l'àtic i s'atura a l'àtic. Llevat que s'espatlli o que se'n vagi la llum, no hi ha la més mínima possibilitat que passi res més. Aquí passa el mateix. De fet, les comèdies romàntiques de Sandra Bullock sempre són així. Per això tenen fans incondicionals i detractors aferrissats. Més detractors que fans, val a dir-ho. I és que el registre habitual de la Bullock, ja ho sabem, no acostuma a anar més enllà del de bona noia procliu al flirteig. Cosa que és una llàstima, perquè l'any 2004 el va trencar esplèndidament a Crash, interpretant una dona rica, frustrada i racista, i el 2006 a Infamous, en el paper de l'escriptora Harper Lee, la millor amiga de Truman Capote. Aquí, dissortadament, torna a ser la d'abans en una història el record de la qual perdura tant com una bombolla de sabó. Hi ha un regal de 56 anys, tanmateix: la presència de la bellíssima Mary Steenburgen.